Mil dies recordant que més de 10 milions de persones conformem, en potencia, un únic mercat cultural, estructurat al voltant de la nostra llengua comuna. Tanmateix, aquest mercat no ha assolit mai el nivell de desenvolupament possible, i continua captiu dels paràmetres i els interessos econòmics que es marquen des de la capital espanyola.
Mil dies de campanya sostinguda que, tot i obtenir significatius avanços de col·laboració entre els tres ens públics de la ràdio i televisió de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que posen de manifest les possibilitats reals de la reciprocitat, encara no gaudim d’una reciprocitat plena. En contra hem tingut una actitud políticament submisa dels tres governs autonòmics i dels partits que li donen suport, demostrant amb els fets que tots plegats actuen en clau regional espanyola.
Mil dies de campanya que, com si es tractés d’una muixeranga o un castell amb una base molt ampla, ha anat creixent en les xarxes socials i en els més diversos àmbits socials, amb sèries de vídeos, penjades de pancartes per tots els territoris, articles, entrevistes, programes de ràdio i televisió, entrevistes amb partits polítics i institucions, proposicions i esmenes legislatives, actes públics i presencia transversals acompanyant les més diverses reivindicacions.
Antoni Infante, portaveu de la campanya, ha declarat: "Els partits polítics estan malbaratant tot un cicle polític, defugint la responsabilitat històrica que hi tenen amb la nostra llengua i amb els drets lingüístics i culturals del conjunt de la ciutadania. Les bones paraules d’alguns partits polítics a favor de la reciprocitat, l’aprovació de PNL (Proposicions No de Llei) que passen immediatament al calaix de l’oblit, les excuses tècniques, i un llarg etc., demostren, en aquest tema, la renúncia explicita dels partits a garantir els drets lingüístics del conjunt de la ciutadania”.
La ineficàcia i la renúncia en aquest àmbit dels governs autonòmics, a causa del comportament en clau regionalista dels partits que els conformen, estan ajudant objectivament que el valencià/català estiga en emergència lingüística a tot el domini lingüístic. El conjunt de la ciutadania, el mercat cultural i els diversos estaments que el conformen, necessitem que la reciprocitat –i altres mesures lingüístiques-- arribe a tothom per a poder enfortir el nostre sistema comunicatiu. Com va deixar escrit Vicent Romano: El factor determinant d’una comunitat són les relacions de producció i comunicació de la societat.
Des de la campanya volen reconéixer i agrair al nombrós grup de persones i entitats que durant aquests mil dies han participat de manera creixent, donant mostra d'una important capacitat de persistència i donant-li una visibilitat absolutament impensable ara fa mil dies.
