Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En ordre de batalla
13/09/2022 Hemeroteca

En primer lloc, voldria agrair als organitzadors la possibilitat de participar en aquest acte del Memorial 1714, una entitat que ha promogut la memòria històrica i la consciència nacional independentista de manera incansable. Una continuïtat que s’ha de reconèixer perquè la constància és la millor virtut per a una lluita com la nostra.

Avui, jo només voldria dir unes paraules breus sobre la necessitat que el moviment independentista emprengui el camí amb unes noves actituds que li permetin superar les confusions i contradiccions del moment present. I això vol dir només dues coses:

- Abandonar les baralles i propostes sense fonament, substituint-les per reflexions i crítiques que siguin fonamentades.

- Combatre la repressió (i l’acció contrària de l’estat espanyol, en general) amb coneixement de causa. 

I superar així el pessimisme i el derrotisme que és justament el que vol aconseguir el nostre enemic. Ens volen desanimats, sense arguments i barallats.  I no hi podem caure.

* * *

Fa temps que Espanya, com a poder d’una minoria fanàtica, ens ha declarat la guerra. Una guerra que té com a objectiu destruir la nació catalana, convertint-la en un desert d’esclaus sense llengua i sense cap altra aspiració col·lectiva que treballar per a l’amo que és per a això que hem estat ocupats pels seus exèrcits.

Des de fa temps, ells han posat tots els seus efectius cap a aquest objectiu: forces repressives (forces armades; sistema judicial; administració etc.), grups espanyolistes de dreta Ciudadanos, PP etc.), grups espanyolistes suposadament d’esquerra (PSOE i aliats, suposats intel·lectuals i periodistes etc.), i fins i tot s’han infiltrat dins els nostres rengles, treballant per a colonitzar la policia, la política, els polítics i els mitjans de comunicació autonòmics ...

Els uns practiquen la violència desfermada, d’altres apunten cap a desballestar la moral del poble català (diaris com el Periódico i l’Ara, les televisions – sense excloure les àrees infiltrades deTV3 etc. que s’esforcen a espanyolitzar l’àmbit de la informació); altres encara s’esforcen per a impedir la protesta cívica i la convivència constructiva, per mitjà de bandes de carrer i la promoció d’intrigues i embolics dins l’àrea de l’educació dels infants etc. sense excloure les operacions de destrucció de la nostra imatge col·lectiva com la que estan perpetrant dins la ciutat de Barcelona uns grups espanyolistes que viuen de l’oportunisme.

Davant aquesta disposició agressiva del nostre enemic no podem restar indiferents ni inactius, ni podem caure en lamentacions derrotistes (molt sovint incitades per l’acció estatal i els mitjans de comunicació que treballen per a ells). Ja no ens trobem davant un simple adversari polític al qual és possible de vèncer per mitjà de la simple propaganda i les bones paraules. Com he dit i he escrit, ens hem de disposar en ordre de batalla.

Els principis del nostre ordre de batalla són ben elementals: disciplina, compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent. La disciplina, el compromís i la constància han de ser presents en tota la nostra activitat quotidiana. Restar articulats arreu del territori i en les diferents plataformes de lluita, de la manera més estable i regular possible. La intel·ligència ens ha de servir per a triar sempre l’opció més favorable en cada confrontació, escollint el terreny de lluita que ens permeti avançar i rebutjant les trampes i les provocacions de l’enemic. I necessitem mantenir de manera permanent la moral de victòria per afrontar la guerra psicològica que és la base central de l’acció de l’espanyolisme de la confrontació amb la nació catalana. No hem de permetre el derrotisme ni l’acció desorganitzada en els nostres rengles. Aquests han de ser els nostres primers passos per a disposar-nos, com un bloc massiu, en ordre de batalla.

* * *

I per a poder combatre l’enemic d’una manera eficaç hem de conèixer quines tàctiques fa servir en contra nostra. Aquestes tàctiques es poden resumir en tres: Repressió, Guerra Psicològica i Engany.

La Repressió té un enfocament militar i militarista pel fet que s’ha aplicat de manera diferenciada damunt ‘els comandaments’ i ‘damunt la tropa’. L’objectiu és anul·lar o neutralitzar els líders de manera que no puguin exercir cap activitat ofensiva; i atemorir la tropa de manera que la base militant resulti neutralitzada o immobilitzada. La presó, les peticions monstruoses per qualsevol mobilització, les multes milionàries i, per damunt de tot, el manteniment d’un estat d’amenaça permanent tenen com a objectiu aturar les mobilitzacions i paralitzar els responsables polítics.

La Guerra Psicològica és la insistència continuada en missatges negatius (amplificada pels mitjans de comunicació controlats o coaccionats pel poder) en què s’insisteix en la ‘impossibilitat’ de la Independència, s’amplifiquen els conflictes al si del nostre moviment o directament s’amenaça qui gosa oposar-se a la política oficial o emprèn una mobilització. L’objectiu és impedir l’enfortiment de la consciència política i afeblir l’adhesió a la lluita i als objectius del nostre moviment. I, al límit, el que pretén la guerra psicològica, és absorbir cap a les posicions pròximes al poder el màxim de persones i sectors per mitjà d’importants instruments de cooptació i de corrupció de què se serveix l’Estat.

L’Engany és una pràctica molt antiga a l’estat espanyol. Es fonamenta en operacions de Transformisme i Ocultació: Transformisme quan, per exemple, es passa del Franquisme a la Monarquia controlant els principals instruments de poder i de coacció; i establint un sistema d’eleccions que és només una aparença de democràcia.

I és Transformisme també la manipulació que es fa des del bipartidisme (avui PSOE i PP) que, tot defensant un mateix objectiu espanyolista, repressiu i autoritari, va jugant amb les aparences.

La pràctica de l’Ocultació es porta a terme, per exemple, fent que molts dels fets concrets de repressió i un bon nombre de mobilitzacions no siguin coneguts. L’objectiu és intentar  aïllar els sectors populars combatius i mobilitzats de manera que es vegi disminuïda la nostra capacitat d’influència. I és també ocultació impedir que s’investiguin les responsabilitats polítiques espanyoles en els atemptats del mes d’agost de l’any 2017, a Barcelona i Cambrils, per exemple.

I, finalment, cal saber com justifiquen aquesta situació d’ocupació per part de l’estat espanyol. Cal tenir clar que tota aquesta tasca contra l’independentisme i contra la nació catalana és dirigida per una ideologia que és de caràcter Imperialista i Catalanofòbica. L’espanyolisme actual més estès entre sectors importants de la població no és un sentiment que s’expliqui per l’excusa d’un ‘amor a la pàtria’: en el nostre cas és el conjunt d’idees que permeten i justifiquen viure de l’abús damunt la nació catalana.

Hem de tenir clar que el cor de l’espanyolisme és la defensa dels més de 25.000 milions d’euros d’exacció fiscal que cada any extreuen dels Països Catalans.

En resum. El que vull expressar és que NO PODEM RESTAR INACTIUS davant aquesta situació: Hem de combatre activament d’una manera continuada la Repressió, la Guerra Psicològica, i l’Engany: no hem de callar; no podem callarI ens hem d’organitzar d’una manera sistemàtica:

això és el que vull dir quan parlo de posar-nos, tots plegats, en ordre de batalla ajudant, en la mesura de les possibilitats de cadascú, a aquest objectiu.

I si prenem una nova actitud hem d’estar convençuts que guanyarem.

Ells només tenen els cops, les tortures, les mentides i l’engany permanent. No tenen cap proposta positiva per a abordar la situació social i política actual, cada dia més greu.

NOSALTRES TENIM UN CAMÍ CLAR cap a la República Catalana Independent. Un camí que ens permetrà de sortir-nos-en com a poble. Només ens caldrà anar destruint els tentacles de l’ocupant. Hem de fer que la seva ocupació els sigui  insostenible.

* * *

Amb constància, insistència, acció permanent i adquirint la voluntat d’acció necessària ens trobarem treballant i lluitant amb una nova actitud que és la que ens ha de portar al nostre objectiu ... la República Catalana Independent.

I voldria acabar fent una crida a assistir a la manifestació de demà.

Fem tots aquesta crida: TOTHOM A LA MANIFESTACIÓ UNITÀRIA DE l’ASSEMBLA NACIONAL CATALANA. Aquest ha de ser el nostre clam col·lectiu.

        - VISCA LA LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA I LA REPÚBLICA CATALANA !!

       - VISCA LA TERRA !!

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid