L'atracció de les Festes de Maig de Biar fa que nombrós públic de fora del poble s'acoste i les veja, és el cas d'Antoni Infante Pérez (1958), tot i que nascut a Guadix (Granada) és afincat a Almàssera (Horta Nord), un municipi d'uns 7.000 habitants situat a l'àrea metropolitana de València. Infante va visitar el passat Dia 11 el poble i aprofitem per fer-li algunes preguntes per a Biar Digital de la campanya que actualment encapçala, Reciprocitat Ara, que treballa per la recepció d'À Punt, TV3 i IB3 en el conjunt dels territoris que compartim llengua pròpia, principalment el País Valencià, Catalunya i les Illes Balears.
La pandèmia de la Covid 19 ens ha llastrat poder moure’ns més, tot i això anem superant-la i t’has acostat a Biar a veure les festes, què t’han semblat? Tot i que només vas poder estar el Dia 11.
M'han semblat senzillament espectaculars. Tenia moltes ganes de tornar-hi perquè ja vaig poder gaudir d'aquestes festes en l'any 1975 o 1976, no ho recorde exactament. Però si en algun lloc té sentit allò de festes populars, crec que Biar s'emporta la palma. Tinc la sensació que participa tot el poble. M'ha cridat molt l'atenció la naturalitat de les filaes per a l'autoorganització de la desfilada. Que bonic i que interessant si aquestes capacitats s'extrapolen a altres aspectes de la vida ciutadana.
Tot i això i com dius, ja fa molts anys que coneixes Biar i que en tens una relació amb el poble.
Sí, després d'aquella primera visita als anys setanta, que em vaig desplaçar des de Villena on estava treballant, i en bona part gràcies a tu i a un bon grup de persones que he anat coneixent, he tingut l'oportunitat de vindre en diverses ocasions, hem xafat el poble i el terme, hem fet reunions i xerrades i sempre ha estat un lloc de referència per a mi. No sé ben bé si es deu a allò de la simbologia (en allò positiu i en allò negatiu) de la línia històrica Biar-Busot o simplement que m'agrada molt, però el que és cert és que sempre que he vingut m'he trobat com a casa.
Passem a parlar de la iniciativa que encapçales, què reivindica la campanya Reciprocitat Ara?
La campanya reivindica un dret democràtic del conjunt de la ciutadania com és que totes les persones del nostre àmbit lingüístic (Catalunya, incloent-hi la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, Andorra, les Illes Balears i Pitiüses, la ciutat de l'Alguer —on també s'anomena alguerés—, la major part del País Valencià —on rep majoritàriament la denominació de valencià— i el territori del Carxe, a la Regió de Múrcia) puguem rebre, escoltar i veure qualsevol de les ràdios i TV públiques que emeten en la nostra llengua comuna. És un dret democràtic que està recollit en la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Un tractat europeu adoptat a Estrasburg el 5 de novembre del 1992 sota els auspicis del Consell d'Europa per tal de promoure les llengües regionals i minoritàries d'Europa. L'Estat espanyol el va signar el 5 de novembre del 1992 i el va ratificar el 9 d'abril del 2001. Aquesta Carta obliga els signants en funció dels mateixos compromisos que lliurement han assumit. Fins ara, però, tot i que estan obligats a reconéixer un dret que és de tots i totes, no estan complint-ho, i mentre que podem veure tota mena de canals en diversos idiomes, no podem rebre de manera normalitzada aquells que emeten en valencià/català.
Com va començar a posar-se en marxa?
Molt modestament. Va estar una iniciativa que va sorgir de Decidim, amb una piulada el dia 3 de gener del 2020, que deia "Volem reciprocitat i la volem ja! La supervivència de la nostra llengua requereix un espai comunicatiu compartit. #ReciprocitatJa" i etiquetàvem els tres governs autonòmics de Catalunya, País Valencià i Illes Balears i als tres respectius ens de ràdio i televisió TV3, IB3 i À punt. Com que va tindre una enorme repercussió, vam decidir socialitzar-lo i compartir-lo amb una altra entitat dedicada al 100% a temes de defensa dels drets lingüístics, com és Plataforma per la Llengua i a partir d'eixe moment vam decidir fer una piulada diària, una post setmanal a Facebook i a Instagram, dotar-nos d'una pàgina web i convidar a totes les persones que volgueren a participar d'eixa exigència, via xarxes socials, als "nostres" governs autonòmics.
Després hem anat afegint altres iniciatives. Per exemple vam editar i compartir 110 vídeos de diferents personalitats de tots els àmbits polítics, socials i culturals, 4 vídeos promocionals, dotzenes d'articles i notes de premsa, més de 200 pancartes penjades a tot l'àmbit lingüístic, presència activa en els més diversos actes i mobilitzacions, entrevistes amb els partits de les Cors Valencianes, del Parlament Català, entrevistes i converses amb els màxims responsables de TV3, IB3 i À Punt, amb la presidència de la Generalitat Valenciana que sempre va delegar amb el director general de Relacions Informatives Pere Rostoll, amb la FOLC, la Universitat de València, xerrades i conferències, etc. És una campanya que ha anat creixent cada dia des de fa dos anys i cinc mesos.
Hi ha algunes altres accions futures previstes?
Sí, tenim previst continuar amb les accions que ja hi fem i amb altres que anirem incorporant. Tot i que la campanya ja ha assolit una part dels seus objectius, encara no tenim reciprocitat plena i eixe és l'objectiu principal de la campanya. Cal dir, però, que darrerament s'han fet alguns avanços entre la TV3 i l'IB3 amb una reciprocitat parcial i amb la posada en marxa de Bon Dia Televisió, una plataforma digital de continguts audiovisuals amb voluntat d'arribar arreu dels territoris de l'àmbit lingüístic. Recentment, À Punt també s'ha incorporat a aquesta plataforma i hem pogut constatar com pel·lícules o sèries realitzades per alguna de les tres entitats són emeses en les altres dues amb gran èxit d'audiència, mostrant-se l'existència d'un potent mercat i una realitat lingüística i cultural que exigeixen dels poders públics superar decididament i definitivament aquesta situació de manca de reciprocitat o de reciprocitat parcial i descafeïnada.
N'hi ha un altre element de la campanya que tampoc cal menystenir, com és el fet que cada dia emetem una sèrie de missatges que explícitament reivindiquen la reciprocitat, però que també implícitament recorda i ens recorda que formem part d'una comunitat lingüística que tot i separada políticament en quatre estats (espanyol, francés, italià i andorrà) i dins l'estat espanyol en cinc comunitats autònomes (Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Aragó i Múrcia) és una única comunitat lingüística i cultural i que enfront dels atacs constants que rebem en tant que comunitat i llengua minoritzada, som capaços no només de defensar-nos i queixar-nos sinó que a més a més passem a l'ofensiva democràtica, activa i participativa.
Creus que un canvi de govern en la Generalitat Valenciana o l’executiu estatal podria posar en perill rebre les diferents televisions en llengua pròpia en els diferents territoris?
En aquest cas el problema no és el possible canvi de govern, ans al contrari. Resulta que a Catalunya hi ha un govern de majoria independentista i anteriorment han tingut altres també independentistes, o de coalició amb partits independentistes i anteriorment nacionalistes i mai, repetisc mai, han fet arribar el senyal de la radiotelevisió valenciana al conjunt del seu territori. No ho van fer amb Canal 9 i no l'estan fent amb À Punt.
Igualment, passa al País Valencià. Estem a la recta final del segon govern del Botànic, i mai en els set anys que porten, han dut a terme allò acordat prèviament (poder rebre la TV3 i l'IB3), pel president valencià Alberto Fabra i el seu homòleg català Artur Mas, i posteriorment per Ximo Puig i Carles Puigdemont.
No, en aquest cas el problema no és que vinga el "llop" de la dreta, el problema és que els nostres governs es comporten com a veritables corders davant el procés de minorització estructural que pràctica l'Estat espanyol. Podem dir que estan sent corresponsables, perquè tenint les eines per a superar aquesta dificultat, prefereixen mirar cap a un altre costat, per convenciment o per a evitar-se alguna hipotètica confrontació amb l'Estat.
Finalment, per què penses que hi ha por o no és un tema prioritari a parlar de determinats temes entre la classe política? Més en l’espectre progressista?
Doncs pense que els partits polítics que gestionen els governs autonòmics, han deixat en el calaix de la quincalla les agendes mínimament rupturistes al País Valencià o les independentistes en el cas de Catalunya, i com més necessari apareixen eixes necessitats, major sembla la seua impossibilitat, perquè prefereixen dedicar-se a la gestió administrativa del dia a dia.
D'altra banda, els mateixos partits polítics fan tot el possible perquè no hi haja una societat civil fortament organitzada i amb capacitat crítica. Prefereixen que les persones ens esgotem en les nostres queixes en la barra del bar, en la plaça, el casinet, el mercat o en les xarxes socials, perquè després i cada quatre anys, ells tornen a aparéixer com els grans solucionadors enfront de la dreta o l'extrema dreta: dos mesos electorals oferint solucions nacionals i progressistes i quatre anys negant-les en la pràctica. Crec que hem de fer un pensament!
