Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’espurna de la revolta
10/05/2022 Hemeroteca
Teresa Garcia Recasens Teresa Garcia Recasens

A partir d’aquest dijous, 12 de maig, es podrà visitar, a la Casa de la Paraula de Santa Coloma de Farners, l’exposició L’espurna de la revolta. La mostra reflecteix un dels episodis més importants de la història de Catalunya. Recorda una guerra que va comportar la ruptura entre el poble català i el monarca castellà Felip IV i el seu segon, el comte duc d’Olivares. Els abusos dels terços de Felip IV sobre la població civil que estava obligada allotjar-los i el xoc amb les lleis catalanes van escampar la llavor de la revolta. La guerra dels Segadors va durar dotze anys, del 1640 al 1652; durant aquest temps Pau Claris, el 16 de gener de 1641, com a president de la Generalitat, va proclamar la República Catalana sota la protecció de França. Aquest període convuls que va viure Catalunya va culminar amb la signatura del Tractat dels Pirineus, de dures conseqüències per al Principat, que fou obligat a cedir els comtats septentrionals del Rosselló, el Conflent i una part de la Cerdanya a la monarquia francesa.

L’espurna de la revolta s’inaugurà el 2015 a El Born de Barcelona amb motiu del 375è aniversari de la guerra dels Segadors. El farnesenc i M.H. President Quim Torra, en aquell moment, dirigia aquest centre cultural.

Ara, que veiem tantes persones obligades a abandonar els seus pobles i ciutats fugint de la barbàrie, és bo recordar que els colomencs i colomenques també van haver de fugir i es van veure obligats a refugiar-se a les muntanyes preveient les represàlies per la mort de l’oficial reial Miquel de Mont-rodon. Abandonant casa seva van evitar que no es registressin víctimes quan, el 14 de maig de 1640, els terços castellans de Felip IV van saquejar, enderrocar i cremar la vila de Santa Coloma de Farners. Pocs dies abans, el 3 de maig, aquestes tropes de Leonardo de Moles ja havien cremat l’església de Riudarenes. Pagesos d’arreu, farts de les opressions de les tropes de Castella i de l’ocupació militar de Catalunya, arribaren a Barcelona el 22 de maig per perseguir els soldats, que havien atacat la parròquia de Sant Andreu de Palomar. Aquests esdeveniments, preludi de la revolta dels Segadors, que va esclatar el 7 de juny de 1640, es poden seguir a l’exposició que mostra un dels fets històrics més sagnants que va patir el nostre país.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  5. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  6. 13 anys sense en Toni Lecha
  7. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  8. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  9. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  10. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid