Derrotista? I ho dius tu?

Cada dia agafo més fred de peus quan Junqueras sermoneja. Tant és així que se’m fa molt gros aturar-me per parar l’orella i posar-hi atenció. Porta camí que el segueixi des dels refregits de premsa i m’estalvio vídeos i àudios originals. La giragonsa argumental que va fer ahir des de la trona del consell nacional del partit em va transportar a la meva adolescència a les aules de La Salle de Palamós, quan la cantarella dels frares era que no ens l’havíem de pelar perquè buidaries el dipòsit i no te’n quedaria gota quan la necessitessis per fer fills. Segons Junqueras, “ara, paradoxalment, una de les dificultats és precisament el fet que hi ha qui sembla que estigui interessat a contagiar-nos d’un esperit derrotista”, i segons diu, “els que escampen un discurs derrotista són aquells que posen fàcil la feina a aquells que ens volen derrotats”. I qui són els que escampen un discurs derrotista? Aquests dies, bàsicament dos tipus d’individus i indivídues. D’un banda, el tipus dels que surten al carrer a protestar perquè els sembla una baixada de pantalons el pacte del català. D’altra banda, el tipus dels que surten al carrer a protestar per les polítiques del Departament d’Ensenyament i la gallardia mal entesa del conseller Cambray. O sigui que són els manifestants els que posen fàcil la feina als que ens volen derrotats. Ja ho veuen, si telepredicar fos disciplina olímpica, Junqueras faria podi segur. I és ell qui assenyala derrotistes!