Avui Vilaweb publica un article lamentable d’Andreu Barnils sota el títol “Cecs sobre Rússia”: Tinc tres coses a dir-hi:
–l’autor faria bé de pensar-s’ho dos cops abans de convalidar la propaganda putinista sobre el presumpte encerclament de l’OTAN, quan és públic i notori que l’OTAN no té cap intenció d’integrar Ucraïna, almenys en les properes dècades.
–l’autor faria bé d’informar-se sobre el caràcter i la intensitat de l’ultranacionalisme etnocida rus, expansionisme inclòs, i sobre el rentat de cervell que ha efectuat el putinisme durant els més de vint anys de dictadura per tal d’alimentar el xovinisme i la xenofòbia del poble. I a compte no tan sols de l’OTAN i dels estats veïns, sinó, sobretot, de les nombroses nacions oprimides per l’Estat rus.
–finalment, algú hauria de fer-li sabedor que ni “Rússia” ni “els russos” van vèncer els nazis; els van vèncer l’URSS i els pobles soviètics, el rus entre d´altres. Per exemple, només d’armenis en van combatre uns sis-cents mil al si de l’Exèrcit Roig, sobre una població total que no arribava als dos milions, i en van caure uns cent cinquanta mil. I no eren pas russos; com no ho eren els georgians, els uzbeks, els tadjiks, els komis, els volgotàrtars, els iacuts, els buriats, etc., etc.; tan poc russos com els nombrosos guerrillers ucraïnesos i bielarussencs. Per no dir que, de tot l’URSS, els països que més van patir la barbàrie nazi, molt més que Rússia i durant més de temps, foren Ucraïna i Bielarús, on –juntament amb Polònia— tingueren lloc la majoria d’atrocitats. Això, a títol de respecte per la veritat històrica. Des del punt de vista de la valoració política, el fet que les Nacions Unides reconegueren la Federació Russa com a Estat successor de l’URSS (1991) només té valor tècnico-jurídic; no comporta pas que estigui legitimada per a atribuir-se l’herència de l’URSS, i menys encara en exclusiva, per damunt de qualsevol altre Estat ex-soviètic; tant més que el putinisme representa la inversió de tots els punts positius de l’herència soviètica.
Tot això a banda, ¿per què hauríem de ser tan comprensius amb la paranoia de Putin, que tan bé sap vendre a la seva població i divulgar internacionalment, i en canvi no hauríem de reaccionar en suport d’Ucraïna, que és la part efectivament amenaçada d’agressió militar per un veí que sabem imperialisto-etnocida?
6 de febrer de 2022
