L’any passat, el grup de la CUP a la Diputació de Girona va iniciar la campanya “No m’ho empasso”, que posava en marxa una pàgina web on es concreten despeses de la Diputació que consideren “excessives i reprovables èticament”.
Tota aquesta informació pertany a l'any 2020. A través de l’anàlisi dels comptes generals i altres informacions que es van recopilant al llarg de tot l’any n’han fet una selecció i síntesi posant el focus en els temes que més els preocupen en relació amb el funcionament de la corporació. En aquest sentit, els cupaires han centrat les seves crítiques en 3 grans apartats: l’alt cost de l’estructura política (dedicacions exclusives i parcials dels polítics de govern i excessives places d’”assessors”); el repartiment a dit d’una gran quantitat de recursos econòmics (subvencions); i aquest any incorporen com a novetat, l’anàlisi del model de xarxa viària de la Diputació de Girona.
La diputada Marta Guillaumes ha definit la campanya com “una eina més per remoure consciències i per generar una actitud crítica davant l’acció (o inacció) dels representants a la Diputació. També vol ser una eina per a continuar denunciant una institució que serveix per al manteniment de privilegis i no per al bé comú”.
La formació independentista ha remarcat que el seu posicionament és que les Diputacions han de desaparèixer en tant que forma d’organització territorial imposada per l’estat espanyol i no pròpia de Catalunya. Però en el mentrestant, han deixat clar que tenen com a objectiu “combatre l’opacitat i el partidisme, denunciar qualsevol pràctica irregular i treballar perquè la transparència, la participació i la col·laboració siguin incorporades en el dia a dia d’aquesta institució. I la campanya “No m’ho empasso” és un instrument en aquest sentit”.
Pel que fa als sous, en el 2020 van suposar 2.632.706,43€. El percentatge més elevat de despeses de l’estructura política se l’emporten els càrrecs de confiança, una estructura excessiva pel volum de feina que gestionen, però sobretot han criticat les dedicacions exclusives i parcials dels membres de Junts i ERC: “els ciutadans no estem pagant les dedicacions i indemnitzacions per assistència estrictament necessàries, sinó que s’ho reparteixen entre els partits del govern per assegurar-se que pràcticament tothom cobri els màxims anuals permesos”.
En referència a les subvencions, han destacat l’arbitrarietat que comporta la gran quantitat de recursos econòmics destinats a subvencions nominatives i directes, en les quals no hi ha uns criteris clars que determinin qui i quan rep. El 2020, en ple inici de la pandèmia per covid19, la Diputació de Girona va donar més de 47 milions d’euros en subvencions. Quasi el 40% han sigut subvencions directes o nominatives (el que coneixem com a “subvencions a dit”). El cas més paradigmàtic, segons ha exposat la diputada Guillaumes, és el de l’àrea de Presidència: “el 2020 va repartir més de 5 milions d'euros en subvencions donades a dit. I com s'aconsegueixen aquestes subvencions? Cal contactar amb presidència i esperar la seva “benevolència”. És un sistema que des de la CUP sempre hem considerat injust i amb una lògica de retre pleitesia, propi de la vella política que afavoreix als ajuntaments del seu color i sobretot a empreses privades de manera poc garantista”. Tot aquest sistema està avalat pel Pla Estratègic de Subvencions que s’aprova periòdicament. L’actual, 2020-2023, es va aprovar el desembre de 2019 i dels 6 grups polítics que conformen el Ple de la Diputació (Junts per Catalunya, ERC, PSC, Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i CUP-Amunt) només la CUP hi va votar en contra.
Pel que fa a l’apartat de xarxa viària, els cupaires han destacat que en relació als pressupostos dels darrers anys, la despesa destinada a carreteres no ha fet més que créixer i cada any suposa un percentatge més alt del pressupost. Això denota una aposta política cap a seguir prioritzant el transport de motor, sense la voluntat d’articular una mobilitat sostenible ni de preservar l’entorn paisatgístic; mentre la Diputació abandera una suposada aposta estratègica pels Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. En paraules de la diputada: “Cada vegada som més els que rebutgem aquesta aposta política de prioritzar la xarxa de carreteres per als vehicles (de motor, híbrids o elèctrics). També des del territori diverses veus qüestionen una política de manteniment de carreteres excessivament agressiva amb l’entorn i surten grups que s’oposen als diferents projectes de carreteres que amenacen el paisatge, la biodiversitat i la tranquil·litat dels municipis i el seu entorn”.
Per últim, s’ha recordat que l’any passat van presentar davant d’Antifrau els contractes de la Diputació amb una sola empresa de viatges, Plaimont, que Antifrau va admetre a tràmit i segueix en fase d’investigació.
