La CUP torna a posar llums i taquígrafs en les despeses de la Diputació de Girona amb la web “No m’ho empasso”

Amb la segona edició de la campanya “No m’ho empasso” la formació cupaire ha analitzat les despeses del 2020 i ha posat el focus especialment en el què suposa el model de xarxa viària de la corporació.

31/01/2022 Política

L’any passat, el grup de la CUP a la Diputació de Girona va iniciar la campanya “No m’ho empasso”, que posava en marxa una pàgina web on es concreten despeses de la Diputació que consideren “excessives i reprovables èticament”.

Tota aquesta informació pertany a l'any 2020. A través de l’anàlisi dels comptes generals i altres informacions que es van recopilant al llarg de tot l’any n’han fet una selecció i síntesi posant el focus en els temes que més els preocupen en relació amb el funcionament de la corporació. En aquest sentit, els cupaires han centrat les seves crítiques en 3 grans apartats: l’alt cost de l’estructura política (dedicacions exclusives i parcials dels polítics de govern i excessives places d’”assessors”); el repartiment a dit d’una gran quantitat de recursos econòmics (subvencions); i aquest any incorporen com a novetat, l’anàlisi del model de xarxa viària de la Diputació de Girona.


La diputada Marta Guillaumes ha definit la campanya com “una eina més per remoure consciències i per generar una actitud crítica davant l’acció (o inacció) dels representants a la Diputació. També vol ser una eina per a continuar denunciant una institució que serveix per al manteniment de privilegis i no per al bé comú”.


La formació independentista ha remarcat que el seu posicionament és que les Diputacions han de desaparèixer en tant que forma d’organització territorial imposada per l’estat espanyol i no pròpia de Catalunya. Però en el mentrestant, han deixat clar que tenen com a objectiu “combatre l’opacitat i el partidisme, denunciar qualsevol pràctica irregular i treballar perquè la transparència, la participació i la col·laboració siguin incorporades en el dia a dia d’aquesta institució. I la campanya “No m’ho empasso” és un instrument en aquest sentit”.


Pel que fa als sous, en el 2020 van suposar 2.632.706,43€. El percentatge més elevat de despeses de l’estructura política se l’emporten els càrrecs de confiança, una estructura excessiva pel volum de feina que gestionen, però sobretot han criticat les dedicacions exclusives i parcials dels membres de Junts i ERC: “els ciutadans no estem pagant les dedicacions i indemnitzacions per assistència estrictament necessàries, sinó que s’ho reparteixen entre els partits del govern per assegurar-se que pràcticament tothom cobri els màxims anuals permesos”.


En referència a les subvencions, han destacat l’arbitrarietat que comporta la gran quantitat de recursos econòmics destinats a subvencions nominatives i directes, en les quals no hi ha uns criteris clars que determinin qui i quan rep. El 2020, en ple inici de la pandèmia per covid19, la Diputació de Girona va donar més de 47 milions d’euros en subvencions. Quasi el 40% han sigut subvencions directes o nominatives (el que coneixem com a “subvencions a dit”). El cas més paradigmàtic, segons ha exposat la diputada Guillaumes, és el de l’àrea de Presidència: “el 2020 va repartir més de 5 milions d'euros en subvencions donades a dit. I com s'aconsegueixen aquestes subvencions? Cal contactar amb presidència i esperar la seva “benevolència”. És un sistema que des de la CUP sempre hem considerat injust i amb una lògica de retre pleitesia, propi de la vella política que afavoreix als ajuntaments del seu color i sobretot a empreses privades de manera poc garantista”. Tot aquest sistema està avalat pel Pla Estratègic de Subvencions que s’aprova periòdicament. L’actual, 2020-2023, es va aprovar el desembre de 2019 i dels 6 grups polítics que conformen el Ple de la Diputació (Junts per Catalunya, ERC, PSC, Independents de la Selva, Tots per l’Empordà i CUP-Amunt) només la CUP hi va votar en contra.

Pel que fa a l’apartat de xarxa viària, els cupaires han destacat que en relació als pressupostos dels darrers anys, la despesa destinada a carreteres no ha fet més que créixer i cada any suposa un percentatge més alt del pressupost. Això denota una aposta política cap a seguir prioritzant el transport de motor, sense la voluntat d’articular una mobilitat sostenible ni de preservar l’entorn paisatgístic; mentre la Diputació abandera una suposada aposta estratègica pels Objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. En paraules de la diputada: “Cada vegada som més els que rebutgem aquesta aposta política de prioritzar la xarxa de carreteres per als vehicles (de motor, híbrids o elèctrics). També des del territori diverses veus qüestionen una política de manteniment de carreteres excessivament agressiva amb l’entorn i surten grups que s’oposen als diferents projectes de carreteres que amenacen el paisatge, la biodiversitat i la tranquil·litat dels municipis i el seu entorn”.


Per últim, s’ha recordat que l’any passat van presentar davant d’Antifrau els contractes de la Diputació amb una sola empresa de viatges, Plaimont, que Antifrau va admetre a tràmit i segueix en fase d’investigació.