Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Discurs del 1r d'octubre de 2021 a Salt

1* - Cal recordar l’1-O perquè aquell dia vam guanyar. Sense armes, sense jutges, sense en Trapero (ara ja  està bastant clar), sense gairebé mitjans i amb un poder autonòmic de fireta.

I vam guanyar!

Va guanyar un poble organitzat, decidit, que va desobeir col·lectivament.


- I també vam guanyar el 3 d’octubre, amb la vaga general més multitudinària que es recorda. Allà va haver-hi, si més no, una oportunitat de guanyar alguna cosa més que una batalla.


-Cal recordar l’1-O per si algú se n’oblida de la veritable cara de l’Estat Espanyol, enviant les forces d’ocupació a agredir a homes i dones de pobles, viles i ciutats del nostre país. Per si algú se n’oblida de l’”a por ellos” contra la gent per voler votar, per voler exercir el seu dret a l’autodeterminació.

Cal recordar per no oblidar.

1 D’OCTUBRE, NI OBLIT NI PERDÓ!

2* D’aquelles victòries del poble en va continuar una ferotge repressió i una etapa de desorientació i confusió que continua encara avui.

L’Estat es va maquillar. Va marxar un tal “M punto Rajoy”, cap d’una organització criminal anomenada PP i van posar un president guapo, cínic, que parla anglès i que fa veure que dialoga (però només del que li pot interessar).

-Mentrestant la repressió no s’atura. Tota aquesta setmana han anat desfilat cap als jutjats les persones encausades pel 23-S, han maniobrat per detenir el president Puigdemont a l’Alguer, recordem els recents atacs del Tribunal de Cuentas, les manipulacions de la guàrdia civil i que ja se superen de llarg les 3000 persones represaliades.

-Mentrestant el poble treballador d’aquest país continua patint aquest Estat que col·loca els expresidents i polítics del règim als consells d’administració de les empreses que xuclen la sang a cada factura de la llum.

-Mentrestant hem de continuar suplicant i aguantant xantatges per uns diners que ja són nostres, i a sobre per unes infraestructures, com l’ampliació de l’aeroport, que responen a un model obsolet, que trinxa el territori i només omple la butxaca a especuladors i amiguets de l’IBEX 35.

-Mentrestant continuen els atacs a la nostra llengua (la última amb la llei de l’audiovisual però dia a dia a l’ensenyament, a la justícia, als serveis públics amb presència de les forces d’ocupació i també a les empreses que treballen a casa nostra).

És hora de defensar la nostra llengua, en l’ús social i quan consumim.

És hora de fer que la repressió no els funcioni i se’ls giri en contra.

És hora de plantar cara al model d’amiguets, negocis i preses de pèl.

ÉS HORA DE DEIXAR DE BAIXAR EL CAP!

3* Però no tot ha estat negatiu. L’1 d’octubre va existir, el 3 d’octubre va existir la tardor de 2019 va existir, i totes les manifestacions han existit, inclosa la d’aquest 11 de setembre de la qual vaticinaven una gran  punxada però que aquest poble va demostrar que es manté dempeus. I és que la lluita esdevé consciència i aquest poble va prendre consciència de si mateix i de l’opressió de l’Estat. Vam aprendre que no hi ha encaixos possibles i que l’únic camí és avançar.

Que les opcions són: INDEPENDÈNCIA O MORT, com a poble català!

4* Ara cal continuar la lluita.

-Sabent analitzar la realitat, quines són les nostres forces i les de l’Estat.

-Sabent que no hi ha fórmules màgiques.

-Sabent que no hi ha un “de la llei a la llei”.

-Sabent que Europa no ens mira, si no li creem un problema.

-Cal continuar a lluita sense condicionar-la a les pugnes electoralistes entre partits, sense buscar ni herois ni traïdors.

-Amb una estratègia clara, compartida, de desgast a l’Estat, internacionalitzant el conflicte; que l’ocupació, la imposició, els sigui més costosa (a nivell polític, social i econòmic) que permetre el dret a l’autodeterminació.

Una estratègia on tots hi puguem participar des de les nostres possibilitats: amb la mobilització, amb el consum estratègic, participant en estructures alternatives no vetables per l’Estat, a les entitats, creant xarxa social, cultural, política, sindical... fent d’aquest un país ingovernable mentre continuï la repressió, mentre no puguem exercir els nostres drets!

5* I finalment cal, aquí, dia rere dia, denunciar un règim hereu directe del franquisme, demofòbic i corrupte, un règim de privilegis i discriminacions, depredador del territori, que ens nega l’oportunitat de prosperar com a persones treballadores i que el seu projecte nacional passa per la nostra desaparició com a poble. Cal contraposar el règim monàrquic espanyol a un projecte col·lectiu de drets i de llibertats, de respecte al nostre entorn i radicalment democràtic, anomenat República Catalana.

No hi ha més camí que continuar avançant.

SI EL PRESENT ÉS LLUITA, EL FUTUR ÉS NOSTRE.

Visca la Terra!

Salt,1 d’octubre de 2021.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid