Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
En homenatge
Als 81 anys de l’assassinat del President Lluís Companys

Tornem a penjar l'escrit "Als 71 anys de l’assassinat del President Lluís Companys" d'ara fa 10 anys de l'Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de Poble Lliure. El seu contingut reivindicatiu és encara vigent

15/10/2021

Al president Ll.Companys li tocà de viure i fer de protagonista, d’un dels períodes històrics més convulsos de la nostra història contemporània. Durant el temps més cruent de la lluita social (1917-23) de la confrontació entre la patronal i el moviment obrer hegemonitzat per la CNT, ell se situà al costat dels treballadors, actuant com a advocat defensor dels empresonats. Amb errors i encerts, al llarg de la seva trajectòria política, sempre tingué un sentit especial per a detectar la voluntat popular, les necessitats de la gent, i això es féu palès en les seves relacions amb el moviment obrer anarcosindicalista, tot i que sempre valorà la força política de la petita burgesia en el procés de construcció d’una societat més justa.

Per a ell la defensa del més feble, enfront dels abusos del diner o de l’estat, fou una constant al llarg de la seva vida, allò que en podríem dir en terminologia evangèlica “situar-se al costat dels pobres”. En aquesta línia, el 1921 col·labora en la fundació del sindicat pagès Unió de Rabassaires, dirigí el seu portaveu La Terra.

Junt amb Salvador Seguí i Francesc Lairet tenien el projecte de formar el Partit Socialista Català, unint les forces del catalanisme d’esquerres, amb els elements més moderats de l’anarcosindicalisme, per aconseguir un socialisme d’arrel catalana i base obrera. L’assassinat de F. Lairet el 1920 i de S. Seguí, tres anys més tard, impossibilità el projecte.

Durant la guerra, Ll.Companys com a president del Govern català, s’enfrontà a un doble procés de guerra i revolució, amb posicions contraposades i lluites pel poder dins del mateix bloc republicà, això feia molt difícil de poder fer una tasca de govern eficient. Així i tot, es creà la Conselleria de Defensa que organitzà les Milícies que defensaren el Front d’Aragó (un front d’uns 400 Km cobert amb 3.000 milicians), es posà a punt una indústria de guerra, en la qual treballaren unes 80.000 persones que abastí d’armament i municions diversos fronts peninsulars, el decret de Col·lectivitzacions i Control Obrer d’Indústries i Comerços del 24/10/1936 obria un model d’economia mixta, pel decret de 8/12/1936 es creà l’Exercit de Catalunya. És a dir, neix un nou model social resultat d’un ampli marge de sobirania política del Govern Català. Volem destacar la seva generositat política durant el període 1936-39, quan salvà infinitat de vides, commutà 92 condemnes de mort, lliurant 6.630 salconduits per travessar la frontera fins i tot d’adversaris polítics.

Lluís Companys afrontà aquest període convuls de la Catalunya contemporània amb un bagatge ideològic format per : a) un republicanisme d’esquerres.b) un obrerisme de defensa del més feble enfront de la patronal.c) un catalanisme federalista. Però la seva trajectòria política vindrà determinada per tres eixos bàsics : el sentit de la dignitat, una visió èpica de la vida i el sactrifici personal, que el dignificarà  en el moment suprem. Com a índex del seu nivell de combativitat, és indicatiu que fos detingut unes 30 vegades al llarg de la seva vida.

El 1984 es creà el “El Grup per a l’anul·lació del procés al President Ll.Companys”. Estava format per persones de diversa procedència política,el seu objectiu era recuperar la dignitat del president condemnat  a mort pel Consejo de Guerra de Oficiales Generales pel “delito de rebelión militar” i rehabilitar la seva memòria mitjançant l’anul·lació de la sentència del tribunal militar . El Grup lliurà el 18/03/1985 al cònsol de la República Federal Alemanya (RFA), un document en el qual es demanava que el govern alemany condemnés la detenció, feta el 13/09/1940,  per l’Abwehr, en territori de l’estat francès ocupat ( Bretanya) el poble de le Baule, del representant legal d’una nació que no estava en guerra amb Alemanya, i la posterior extradició a l’Estat espanyol. Un document semblant es lliurà al cònsol francès de Barcelona.

En data 15/10/1990 el canceller alemany Helmut Kohl trameté una carta al President J.Pujol en la qual es diu:” en ocasió del cinquanté aniversari de l’execució del president Companys pel règim franquista, el Govern i el poble d’Alemanya dolguts per la participació d’institucions alemanyes en aquell acte, comparteixen el sentiment dels catalans i consideren Ll.Companys com un dels màrtirs més insignes de la fidelitat a la democràcia i a la llibertat.” El 13/8/1990 el President de la república francesa F.Mitterrand, adreçà una carta al batlle de la Vajol qualificant d’assasinat la mort del President Ll.Companys.

Que després de 35 anys de la mort del dictador, encara no s’hagi anul·lat la sentència contra  l’únic President de Govern elegit democràticament, afusellat durant el període de  la II Guerra Mundial, genera força reflexions. El 29/9/2008 el Departament de la Vicepresidència,de la Generalitat de Catalunya, junt amb la Comissió de la Dignitat celebrà un acte d’homenatge al President Ll.Companys amb presència dels Cònsols francès, alemany i el vicepresident del Govern. Es demanà l’anul·lació definitiva del judici i la rehabilitació pública que Ll.Companys es mereix, ja ho han fet els alemanys i els francesos, ara sembla que tocaria a l’Estat espanyol.

En la història de la Catalunya contemporània, Francesc Macià i Ll.Companys han entrat a formar par de l’imaginari col·lectiu del poble català. Aquest darrer ha accedit a la categoria emblemàtica de la voluntat de resistència de la darrera etapa de la nostra nació, sotmesa a un llarg  procés desnacionalitzador. Ll.Companys és el símbol de la Catalunya combatent, que noclaudica, de tots els afusellats, exiliats, empresonats per  la seva lluita en defensa de l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Agustí Barrera   

Països Catalans, octubre 2011

Valora
Rànquings
  1. Parla Adelais de Pedrolo: "...sempre va reivindicar la independència dels Països Catalans, que sempre va escriure en català..."
  2. Qui va fer possible i qui va barrar l’alto el foc d’ETA a Catalunya?
  3. Es publica "Del FAC a la reunió de Perpinyà", testimoni de la militància de Carles García Solé
  4. La CUP viatja a Escòcia amb la voluntat de sincronitzar les agendes independentistes
  5. Guanyem Girona alerta sobre la situació precària dels serveis per a infants i adolescents
  6. Es commemora el centenari de la creació d'Estat Català: "el primer partit polític independentista a Catalunya"
  7. Clam popular al País Valencià per un finançament just
  8. El Col·lectiu "Guilleries" dels Mossos denuncien el "patètic sainet de rendició autonomista"
  9. Mobilització multitudinària per la independència a Bilbo
  10. Contra la impostura sindical: Rafael Farga Pellicer
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid