Fa poc més d’un any que el Parlament de Catalunya aprovava el Decret 16/2019, amb l’únic vot en contra del grup parlamentari de la CUP, que permetria la proliferació de macro parcs solars i també eòlics, sota l’etiqueta verda de donar un impuls a les energies renovables.
Aleshores la CUP ja va advertir que la seva aprovació s’estava fent d’esquena als territoris afectats però a favor de la liberalització, un cop més, del sector energètic, ara del de les renovables, que només beneficia a les grans empreses privades, algunes de les quals actuen de portes giratòries de la classe política, també de la local.
Recentment, al Pallars Jussà s’han fet públics 17 sol·licituds de projectes d’instal·lacions fotovoltaiques, que preveuen una instal·lació de l’entorn de més de 350 MW de potència en unes 700 Ha de sòl agrícola al sud de la comarca.
Tot i que la notícia ha generat detractors i partidaris, aquí de moment no hem estat capaces de teixir una estratègia conjunta que permeti fer front a aquesta especulació de sòl no urbanitzable per la via ample, que sota la compra de drets de terres als propietaris (particulars però també Ajuntaments) grans empreses pretenen hipotecar el futur del territori i de les persones que hi vivim a canvi d’interessos econòmics que no revertiran aquí.
Algú s’ha preguntat per què al Pallars i no a Barcelona? Les dades són clares: 0 Ha sol·licitades per aquests projectes al Barcelonès i 700 Ha al Pallars Jussà. Està clar que tot plegat no deixa de ser una maniobra especulativa que justament es situa aquí perquè el preu del sòl és molt baix i que està blanquejada per polítics locals com l’alcaldessa d’Isona i delegada del govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i l’Aran i com l’actual president del Consell Comarcal i alcalde de Castell de Mur, ja que la majoria dels alcaldes afectats d’altres municipis s’hi han mostrat en contra.
Cal preguntar-nos si un equip de govern municipal està legitimat per hipotecar terrenys comunals per als propers 30 anys? Sense ni tant sols posar-ho a consulta pública?
Per ser propositius cal posar de manifest que hi ha territoris que han parat el cop de forma ferma, almenys de moment. Només cal posar en valor els valors naturals i patrimonials que tenim per aconseguir-ho aquí al Pallars també. Tenim alguns ajuntaments que han començat a fer modificacions dels seus POUMs per intentar-ho paralitzar, però és garantia de res i més ara, quan s’ha filtrat que el Conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa (Junts per Catalunya), preveu l’aprovació d’un Pla Director amb l’objectiu d’impedir-ho.
Recordar també que en període electoral el mateix conseller i en una visita al territori, va dir públicament que els projectes del Pallars es faran perquè passaran el tràmit de la ponència d’energies renovables, sense que oficialment ni tant sols la major part d’aquests hagin estat valorats per la pròpia ponència.
La ponència pot ser el tallafoc per parar aquesta proliferació de macro parcs solars al territori, però cal la implicació de les entitats, organismes i ens del territori per fer front comú i presentar-hi informes que impedeixin justificar-ne la implantació, com s’ha aconseguit a la comarca d’Osona, per exemple. Sense aquests informes és impossible aturar res.
De moment, al Pallars els diferents grups polítics intenten nedar i guardar la roba, mentre uns fan modificacions del POUM, altres del mateix color posen una catifa vermella a les empreses i, mentrestant, es constitueix l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP) sense que cap dels consistoris pallaresos s’hi hagi incorporat.
