Kropotkin i l’ajuda mútua

Qui són els més aptes per sobreviure? Els que lluiten entre ells o els que cooperen? Quan els escarabats enterradors troben el cadàver d’un animal que no poden colgar –per tal que les femelles hi posin els ous– s’apleguen per fer la feina. Els crancs de les Moluques empenyen un company que s’ha quedat d’esquena a terra fins a redreçar-lo. Les formigues comparteixen el seu aliment engolit amb cada membre de la comunitat que en tingui necessitat. Unint esforços les abelles multipliquen les seves capacitats i s’organitzen el temps de treball i de descans per gaudir d’un nivell alt de benestar. Les àligues s’ajunten per caçar i ofereixen el primer aliment a les més velles del grup... Comportaments ben reveladors extrets del llibre L’ajuda mútua: un factor en l’evolució, escrit pel geògraf, naturalista, historiador, pensador polític i anarquista rus Piotr Kropotkin i publicat el 1902 durant el seu exili anglès. El títol ofereix una pista inequívoca respecte a la pregunta amb què iniciàvem el text, ja que com a resultat de les seves investigacions sobre la fauna i la història del desenvolupament humà, l’autor arriba a la conclusió científica –i ètica– que les espècies més aptes per sobreviure són les més sociables i solidàries. Una idea molt potent amb la qual va combatre el darwinisme social i les teories de la lluita per l’existència de Thomas Huxley que justificaven la llei del més fort i –reblant el clau de l’aberració– l’eugenèsia i el racisme. Una idea contra l’esperit depredador i suïcida del capitalisme actual. Cooperant evolucionem millor. Bones festes.