Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Diada de Catalunya Nord
7 de novembre, 361 anys de Resistència: "Esborrem el Tractat dels Pirineus"

Avui fa 360 anys de la signatura del Tractat dels Pirineus, el document que manté encara dividits els Països Catalans dins dels estats espanyol i francès.

07/11/2020 Política

Enguany, la Diada de Catalunya Nord ha hagut de canviar de format per fer front a les restriccions dictades per l’Estat francès a causa de l’emergència sanitària global. Un canvi de format que ens ha obligat a haver d’anul·lar tots els actes presencials associats a la commemoració del 7 de novembre i a haver d’adaptar la jornada d’enguany a un format confinat i en línia a la xarxa.

Entre d’altres, cal destacar que aqueixes restriccions limiten el dret a la llibertat de manifestació i plantegen una contradicció rellevant: l’Estat prohibeix el dret a sortir al carrer a manifestar-nos o a reunir-nos en un acte polític mes, per exemple, permet que les grans superfícies comercials obrin amb una gran afluència de gent.

Tot i això, la pandèmia no nos fa pas oblidar que aqueix 7 de novembre commemorem 361 anys del Tractat dels Pirineus. 361 anys que Catalunya es va partir en dos, sense dret a decidir, sense la voluntat dels catalans.

D’ençà de l’annexió d’una part de Catalunya pel Reialme de França, oficialment signada el 7 de novembre de 1659, els nord-catalans vam ser aïllats, administrativament i políticament, de la resta de Catalunya i de la nostra àrea de relació fins aleshores. A partir d’aqueix moment, la consigna del poder francès és que tot allò català ha de desaparèixer. Per exemple, el 1673, es nomenen bisbes francesos i es fa fora els catalans; el 1678, s’incorpora el bisbat de Perpinyà al bisbat de Narbona; el 1682, s’obliga a saber francès per exercir una professió liberal; i, el 1700, es prohibeix l’ús del català en els documents oficials perquè “repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”.

Més endavant, la jacobina revolució francesa, sempre contada com quelcom genial per la llibertat, altera encara més els pocs drets històrics que conservàvem. La creació del departament “Pirineus-Orientals”, amb l’afegitó de la comarca del Fenolledès, anava en aqueix sentit de descatalanitzar el nostre territori.

A partir de 1870, la generalització de l’escola pública laica francesa té com a objectiu principal formar patriotes francòfons. La idea d’un Estat francès homogeni i monolingüe guanya terreny gràcies a la crida a la unitat francesa a lluitar a la Primera i Segona Guerres Mundials. L’Estat impulsa una uniformització cultural i identitària francesa i, indirectament, es generalitzen els casos de famílies que deixen de transmetre la nostra llengua als fills, i aqueix patró es repeteix de generació en generació fins als nostres dies.

Encara a dia d’avui, l’Estat francès rebutja ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i posa entrebancs a l’ensenyament en català a Catalunya Nord. Se vanaglorien de defensar el català mes dificulten l’obertura de fileres bilingües i de noves places de professorat malgrat la forta demanda, o bé estipulen (amb la nova reforma del BAC) un percentatge anecdòtic per a la nota de català dins del resultat final del batxillerat. Alhora, la difuminació de la Catalunya Nord dins del departament, així com la incorporació d’aqueix departament dins la regió d’“Occitanie”, s’inscriu també en aqueix marc d’uniformització. Són tan sols uns exemples entre tants d’altres.

Sigui l’Estat francès una república, monarquia o un imperi, governat des de París per conservadors o progressistes, d’esquerra o de dreta, el que sempre resta és el mateix menyspreu cap a la cultura, llengua i identitat pròpies d’aqueix territori i l’anhel de nos fer desaparèixer del mapa, transformant-nos en “bons ciutadans francesos” uniformes i, en tot cas, com a molt promocionant qualques rastres folklòrics de catalanitat que no ofenguin ningú. Nos volen morts i muts, mes sem vius i no callarem, ara més que mai!

Hores baixes han arribat a Perpinyà, la nostra capital. Si ja el batlle predecessor de dretes, Jean Marc Pujol, va suprimir els afers catalans de la vila, tot fent lluir el llaç groc a la seua camisa, Louis Aliot segueix aqueixes petjades amb talent. L'extrema dreta, desvergonyida, no s'amaga pas de res.

És extrema dreta mentidera quan anuncia la traducció simultània del discurs del nou batlle sense fer-ho. És extrema dreta intolerant quan fa fora al carrer famílies de sense papers que ocupaven un hotel desocupat sense molestar el veïnat. És extrema dreta il·legal quan no proposa cap terreny digne per acollir la gent de viatge que s'ha de tancar en un pàrquing. És extrema dreta insolent quan decideix construir una comissaria en lloc de deixar La Cigale com a lloc d'acollida de joves menors d'edat.

Aliot vol fer de “Perpinyà, la catalana” una Perpinyà aparador del Rassemblement National. Una vila francesa, seguritzada, neta, asseptisada, contrària a la seua essència mateixa. La Perpinyà que volem és una Perpinyà justa i solidària, acollidora sense cap tipus de discriminació, com ho ha estat Catalunya Nord al llarg de la seua història.

Si a Perpinyà l'extrema dreta s’acaba d'instal·lar oficialment, no descuidem pas que fa dècades qui hi guanya cada any més terreny i que, com a la resta dels Països Catalans, no ha pas mai desaparegut. Encara allà hi ressona el recent “A por ellos" de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola a la jornada del referèndum al Principat, o el més llunyà assassinat de Guillem Agulló al País Valencià.

La presència de l'extrema dreta és una constant a banda i banda de l'Albera i al conjunt dels Països Catalans. El feixisme no es va aturar amb la fi de la Segona Guerra Mundial a Catalunya Nord o amb la mal anomenada “Transició” a l’Estat espanyol. A Catalunya Sud, aqueixa escissió del Partit Popular, anomenada Vox, no representa l'aparició d'un nou pensament, més aviat se tracta d'una branca política hereva del franquisme que ja no sent la necessitat d'amagar-se darrere d’una falsa aparença de moderació. Se veu forta i impune per escampar la seua doctrina ultranacionalista, masclista, xenòfoba, anticatalana i classista.

A l’Estat francès, la líder de Rassemblement National, Marine Le Pen, ja ha expressat nombroses vegades la gran simpatia que sent per Vox i que aqueix és el seu partit de referència a l'Estat espanyol. Encara que l'extrema dreta francesa intenti blanquejar el seu programa, l'enamorament entre aqueixos dos partits evidencia quina és la veritable cara del Rassemblement National i evidencia, també, que la política d'Aliot, encara que mostri una falsa tolerància cap al fet català, serà igualment ultranacionalista, masclista, xenòfoba, anticatalana i classista.

L'extrema dreta se troba infiltrada en tots els estrats de la societat, representada al capdamunt de la piràmide per polítics, jutges i fiscals i, seguidament, pels cossos policials, que compleixen llurs ordres, delitosos de poder exercir la repressió que tant els caracteritza.

A la base de la piràmide, els grups de filofeixistes campen lliurement pels carrers amb llurs tètriques proclames i llur violència sense fi. Des de les institucions, ningú no els aturarà, i sovint comptaran amb la connivència dels cossos policials, ja que la seva existència aplana el camí de l'acció de la dreta conservadora.

És per això que encoratgem la societat civil dels Països Catalans, i la societat civil nord-catalana en particular, a no fer ni un pas enrere en la lluita contra l'extrema dreta. Perquè si no ho fem nosaltres, no ho farà pas ningú!

Més que mai, sortir al carrer era necessari. Mes la pandèmia no nos farà pas callar. Un any més sem aquí per exigir amb aqueixa Diada:

  • ●  Un estatut particular per a Catalunya Nord amb competències locals que no depenguin de la regió o de l'Estat, en el camí cap a la independència

  • ●  La ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

  • ●  L’ensenyament en català a tots els centres educatius públics, per mor que cada

    família tingui l'oportunitat de triar la llengua d'ensenyament.

  • ●  Ser atès en català a l’Administració pública dins del territori de Catalunya Nord.

  • ●  Polítiques econòmiques al territori que permetin als nord-catalans poder viure

    dignament a Catalunya Nord.

  • ●  Polítiques socials que permetin acollir qualsevol persona sense discriminació de cap

    tipus.

  • ●  El reconeixement del 7 de novembre com a dia festiu oficial a Catalunya Nord.

    Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans (lliures de l’extrema dreta)!

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid