Donat el pes excessiu de la restauració en l’economia de la ciutat, som conscients de la necessitat de facilitar el retorn a aquesta activitat econòmica pel gran nombre de persones que hi treballen. Però, partint del caràcter parcial i abusiu de la normativa de terrasses vigent (2018), des de l’ABDT volem també denunciar la gestió de les terrasses que s’està fent des de l’Ajuntament, i la decisió totalment incomprensible d’allargar-la fins a finals del 2021.
Ja durant les fases de desconfinament a Barcelona hem vist molts establiments incomplint impunement la normativa de terrasses, llavors sense ampliacions aprovades i amb una suposada reducció a la meitat del nombre de taules obligada per la necessitat de mantenir una distància de seguretat de 2 metres. Hem vist terrasses que mantenien o superaven el nombre de taules admeses, duplicant així la superfície privatitzada, i terrasses noves sobre la vorera, contravenint el compromís de l’Ajuntament d’ocupar únicament espai de cotxes (circulació o aparcament). En un moment en què l’espai públic de la ciutat ens quedava petit, l’espai ocupat per una activitat econòmica sense garanties ni contraprestacions es feia més obvi.
El decret d’alcaldia sobre les ampliacions, suposadament només sobre places d’aparcament i carrils de circulació, havia de ser temporal. Aquesta setmana hem sabut que les llicències d’ampliació de terrasses seran efectives fins a finals del 2021, quan ara mateix la crisi sanitària està en estat oficialment controlat i ningú pot saber quina serà la situació a finals d’any. No es pot perpetuar ni legalitzar l’ocupació descontrolada de l’espai públic que s’ha produït fins ara. No és acceptable, i molt menys es pot consolidar en el temps la carta blanca que de facto s’ha donat al gremi de restauració.
Un cop més l’Ajuntament diu una cosa i a continuació fa la contrària. Des de l’ABDT manifestem:
-
govern i oposició han tornat a donar totes les facilitats a un sector divers però molt liderat pels depredadors d’allò públic que únicament cerquen maximitzar la rendibilitat econòmica del sector.
-
falten garanties de tota mena en termes de compliment, inspecció i sanció. Fins ara, la inspecció ni hi és ni se l’espera, i la Guàrdia Urbana es declara sobrepassada
-
Cal un cens de llicències aprovades públic i l’obligatorietat de les etiquetes corresponents per assegurar que es compleixen i per evitar la permanència de les terrasses il·legals que han aparegut com bolets.
-
El moviment veïnal i per l’accessibilitat ha fet arribar a l’Ajuntament exigències mínimes, que han quedat desateses:
-
reducció d’horaris respecte a la normativa: el soroll nocturn, incompatible amb el dret a la salut i al descans, és encara més nociu en l’etapa actual.
-
garanties laborals, tant sobre condicions de treball com sobre el nombre de treballadores i treballadors que passen de l’ERTO a treballar.
-
garanties en mobilitat i accessibilitat (cap taula contra paret, etc.) per tal de mantenir les distàncies de seguretat sense haver de fer gimcanes i assegurar el compliment de les normatives d’accessibilitat vigents.
-
contraprestacions en forma de servei públic: posada a disposició de cadires per a no consumidores i dels lavabos per a totes, tant si es consumeix a l’establiment com si no, amb desinfecció a càrrec de l’establiment.
-
pla específic d’aplicació en àrees que, com bona part del districte de Ciutat Vella, tenen molta superfície de plataforma única, i on per tant treure espai als cotxes comporta treure’n també a qui es desplaça a peu.
-
garantia d’aparcament gratuït per a persones residents a cada barri, convalidable per zona blava o a preu reduït per compensar la reducció de places d’aparcament del decret i l’alt preu addicional dels pàrquings
-
cal donar suport a les treballadores del sector, i per tant prioritzar l’ajuda als establiments del petit comerç per davant de les empreses que sustenten grans franquícies o cadenes de la restauració
-
Exigim una revisió urgent del decret, de la seva aplicació i de la incomprensible pròrroga. L’administració pública ha de vetllar per l’equilibri, sempre precari i ara inexistent, entre activitat econòmica i vida quotidiana veïnal. L’espai públic, sempre necessari per a la vida comunitària, esdevé qüestió de salut pública ara que hem de respectar les distàncies de precaució.
El condicionament d’espais per encabir les esmentades ampliacions ens ha costat a la ciutat de Barcelona 5 milions d’euros dels pressupostos municipals, cosa que no pot ser interpretada d’altra manera que com una nova subvenció pública a una activitat econòmica privada, en un moment en què precisament l’acció pública és clau.
Donada la conjuntura econòmica actual, es pot entendre una política específica sobre el tema en termes de taxes com d’espai, però això no pot significar carta blanca al sector. No podem admetre que aquesta es normalitzi durant un any i mig sense causa justificada. Ens mantenim amatents i desconfiem del gremi, que no ha respectat mai cap de les normatives aprovades.
