Ens advertia Simone de Beauvoir: ‘No oblideu mai que en tindran prou amb una crisi política, econòmica o religiosa per tornar a qüestionar els drets de les dones. Aquests drets mai es donen per adquirits. Heu de romandre vigilants durant tota la vida.’ També val l’advertència per a una crisi sanitària com la que passem ara, de segur que ella no se l’hauria imaginat mai, ni cap de nosaltres.
Les dones han estat les primeres víctimes dels ERTO. Algunes ni això, han estat acomiadades i prou. Unes altres s’han vist obligades a renunciar a la feina per tenir cura dels fills i de la gent gran: són les ‘dones sandvitx’, atrapades, com ho poden estar els talls de pernil i formatge entre dues llesques de pa, entre l’atenció dels fills i els pares grans. Les més afortunades teletreballen amb els fills a la falda.
Sense una cambra pròpia, sense un espai mínim vital, amb la granera a la mà i el drap de torcar la pols; fent malabarismes per a fer el dinar i els deures amb els fills. Quantes, mentre torquen el mirall del lavabo, es pregunten qui els ha robat la seva vida? L’anterior, de només fa uns mesos.
Hem retrocedit a mitjan segle XX i hem assolit els rols de què tant ens havia costat desempallegar-nos. Fins i tot de vegades callem per no discutir, en un espai tan reduït també ens toca mantenir la pau. No és que en la nostra vida, quant a drets socials i laborals, tot foren flors i violes, la precarietat laboral ja tenia rostre de dona, però la llei de Murphy és implacable, i si una cosa pot empitjorar ho farà, la torrada sempre cau del costat de la mantega i la melmelada i allà hi som nosaltres per arreplegar-la, fregar el terra i fer torrades novament.
Les dones són al centre de la pandèmia fent feines fonamentals en primera línia, liderant la neteja dels hospitals, dependentes als supermercats, auxiliars d’infermeria, etc. Segons un informe de l’OCDE, el 70% de les persones que treballen en el sector de la salut són dones i arriben al 85% en el sector de la infermeria; això sí, amb una remuneració més baixa i amb una exposició més alta a la malaltia. La pobresa també té cara de dona, augmenten les dones que tenen a càrrec seu els fills sense cap ingrés.
I la situació més terrible de totes: les dones que dormen amb el seu enemic. Per a milers de dones d’arreu del món, les mesures de protecció contra la pandèmia de la covid-19, que les obliguen al confinament, porten implícit un enorme perill: reforcen l’aïllament de les que ja són víctimes de violència masclista i les separen de gairebé tots els recursos per a defensar-se.
