ENDERROCK presenta el número 300 extraordinari amb una selecció de més de 300 imatges de concerts nacionals i internacionals del fotògraf Xavier Mercadé, especialitzat en música en directe. La publicació de 200 pàgines es una revista gràfica antològica que explica la història de la música moderna de les darreres quatre dècades. La celebració de l'ENDERROCK 300 –que es distribueix amb el número de març amnb portada de Sopa de Cabra– es completarà amb una exposició i un concert commemoratiu que tindran lloc al llarg del 2020-21.
La selecció de fotos del 1984 al 2020 està distribuïda en deu capítols temàtics sobre Punk, hardcore i moviments alternatius ("Odio obeir"), L'autenticitat com a bandera ("A 45 revolucions"), Roda el món i torna al Born ("Barcelona Blues"), L'escena musical catalana ("Fent d'aquí"), El circ del rock'n'roll ("Freaks"), Sempre més amunt ("Salts"), Banyes i punys enlaire ("Directes a l'infern"), els concerts de gran format ("Rock d'estadis"), la força femenina ("Dives"), El panteó del rock ("Adéu als déus") i El públic. Cada apartat va acompanyat d'articles de periodistes, músics i agents culturals, que fan d'aquesta revista la llegenda gràfica de 35 anys de rock a Catalunya.
Xavier Mercadé (Barcelona, 1967) és el més important fotògraf en actiu especialitzat en la música en directe. Durant els darrers 35 anys ha cobert més de 14.000 concerts i ha documentat més d'un milió de fotografies d'artistes nacionals i internacionals. Mercadé ha col·laborat amb els principals mitjans musicals, ha fet diverses exposicions i ha publicat mitja dotzena de llibres.
LA HISTÒRIA DE ROCKVIU
Diu la llegenda que tot va començar el 3 de juny de 1984 a les Cotxeres de Sants, i que els culpables van ser els grups Ultratruita i El Grito Acusador. Era una època apassionant post-música laietana. Una generació inconformista va agafar el relleu i el pop, el rock i el punk van ser vehicle d’expressió de molts joves. Entre ells hi havia un personatge clau de l’escena musical barcelonina, Xavier Mercadé, que des de llavors ha fotografiat i documentat el món del rock en directe. I, encara, cada nit continua a peu d’escenari per anar a cobrir una desena de bolos cada setmana.
A la meitat dels vuitanta el fanzín Voll-Ker (1984-86) va suposar l’inici de Mercadé en la fotografia i el periodisme musical. A les seves pàgines, en blanc i negre i de pura i dura fotocòpia, mostrava la incipient moguda musical barcelonina, tal com es pot veure en moltes instantànies del seu llibre Odio obedecer (Quarentena, 2011). Als noranta la revista Neón (1990-2000), que maquetava ell mateix, li va servir per consolidar-se en el fotoperiodisme musical, gràcies a les entrevistes a la majoria de grups capdavanters i les cròniques acreditades a concerts i festivals, fet que li va permetre crear un arxiu que va anar creixent any rere any.
Des d'aquell primer bolo fins a un dels darrers, aquest mes a la sala Apolo, han passat 35 anys de passió pel rock a través de l'objectiu de la màquina de RockViu, nom artístic que fa servir Xavier Mercadé. La seva tècnica capta aquell moment que molts recordem de concerts viscuts i que queda gravat a la retina. Al llarg d'aquest temps dedicat en cos i ànima a la fotografia de directes, Mercadé ha mantingut també una especial relació amb la majoria d’artistes contemporanis, amics i admiradors de la seva feina.
El gran projecte de la seva vida va arribar l’any 1993 quan amb Ferran Amado i Lluís Gendrau van fundar l’ENDERROCK, la primera revista de rock en català, i amb les seves fotos ha aportat una definida línia visual, com es comprova amb el número ENDERROCK 300 especial dedicat a l’antologia de la seva obra.
