Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
«Perquè derrota una vegada i una altra i una altra el règim espanyol, l'estat»
Per què Espanya vol enfonsar avui mateix Gonzalo Boye?
14/02/2020 Hemeroteca
Vicent Partal. Foto: Vilaweb Vicent Partal. Foto: Vilaweb

L’article el podria acabar ací. Ja és tot dit. Ho enteneu? És això.

Que per què volen enfonsar Gonzalo Boye? És molt fàcil: perquè guanya.
Però encara més, perquè guanyant ells guanyem tots. I ho fem precisament quan el govern espanyol i una part de l’independentisme redoblen els esforços propagandístics per fer-nos creure que no es pot guanyar o que el preu de guanyar és massa alt.

Que per què volen enfonsar avui mateix Gonzalo Boye? Doncs perquè amb el seu rigor i capacitat demostra amb fets indiscutibles que hi ha un camí que no és el d’acomodar-se a l’espera de temps millors, conformar-se o, en el pitjor dels casos, rendir-se i tot. I aquest camí, oh sorpresa!, resulta que funciona. Els votants de Junts per Catalunya a les eleccions europees volien portar Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Brussel·les. Hi són o no hi són? Algú pot queixar-se que el seu vot no ha servit de res, que ha estat menystingut? I s’han superat els enormes obstacles que Espanya hi posava, o no?

Que per què volen enfonsar Gonzalo Boye? Senzillament, perquè derrota una vegada i una altra i una altra el règim espanyol, l’estat. I perquè no s’avé a pactes ni a tripijocs, perquè no defuig el camí difícil ni tan sols quan ningú no sap si hi ha cap mapa que ens ajude a explorar-lo. Boye és un demòcrata radical i per això no accepta almoines ni mai té por de plantar cara. Lluita. I ensenya a lluitar. I això per a Espanya és un problema greu, perquè el seu exemple pot arrossegar tot un poble.

Però, sobretot, sabeu per què persegueixen Gonzalo Boye i per què el voldrien fer desaparèixer, com fos, si poguessen? Perquè aquest home sap com derrotar Espanya i sap de quina manera el moviment democràtic català pot aconseguir la victòria. Sap com portar-nos fins al reconeixement de l’autodeterminació. I és això, sobretot això, que fa terror a Madrid.

Boye sap, per experiència personal, pròpia, viscuda, que Espanya és un estat autoritari on l’imperi de la llei no existeix. Boye sap, per experiència pròpia, que Espanya no respecta ni les seues normes jurídiques. Però també sap que fer servir aquest menysteniment de les regles legals i de la democràcia com en un combat de judo, sobreposant-se al dolor personal, és la manera més segura de fer caure el règim.

Gonzalo Boye sap de lleis, a diferència de molts jutges. I sap què vol dir signar acords que s’han de complir. Per exemple, què significa ser part de la Unió Europea. Per això guanya. Per això sap per on hem d’anar i amb això ha convençut el president Puigdemont que hi ha un camí, real i practicable en un temps raonable, que requereix mantenir el mandat del Primer d’Octubre i la declaració d’independència. Un camí d’euroexigència que requereix confrontar la corrupta justícia espanyola amb les normes que incompleix, amb la llei que vulnera de manera sistemàtica. I derrotar-la.

I per això, perquè ells saben que ho sap i no poden fer res per a rectificar tot allò que han fet mal fet i que ja els ha posat en evidència, Espanya, el règim, té aquest pànic descontrolat contra el misser Boye, un pànic que, com passa en les millors novel·les negres, els porta a cometre delictes cada dia més delirants.

Boye, des de Madrid, representa una Catalunya que sap que la volen derrotar canviant veritats com un temple per mentides. Una Catalunya que sap que el setembre del 2017 es va actuar legalment al parlament, que el primer d’octubre es va fer el referèndum d’autodeterminació i es va guanyar, que el 27 d’octubre es va proclamar una independència legítima, legal i vigent encara, que Espanya va respondre amb un cop d’estat, el 155, i que aquest cop acabaria portant a la presó els seus instigadors. I sap que el judici del Suprem ha estat una farsa i que, en compte de plànyer-nos esperant que el món ens diga que tenim raó, podem lluitar i aconseguir que les institucions que tots els europeus ens hem donat posen cadascú allà on toca. No li interessa la superioritat moral sinó la justícia més estricta. I guanyar. És aquesta, la qüestió. Tota la qüestió. Es tracta de guanyar. Per això Espanya farà com siga per mirar d’enfonsar Boye i tot allò que ell representa. I tot l’independentisme ja ho hauria d’haver entès, això.

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid