El cas Andrés Betancor és un escàndol sideral. S’ha descobert que Ciutadans, que es presentava com a partit paladí de la regeneració democràtica i institucional, tenia a sou un vocal de la Junta Electoral Central que, evidentment, va participar en centenars de resolucions i en diversos recursos sobre el 'procés' presentats pel partit taronja davant d’aquest òrgan electoral. Això és el que ha estat passant a Espanya durant els darrers mesos. I escandalitza, omple diaris digitals i de paper, però realment no sorprèn a ningú. La llista de vulneracions de drets, immoralitats, pràctiques molt poc ètiques i barbaritats comeses per aquest Estat que és Espanya és inifinita.
Després també s’ha sabut que el fill d’Andrés Betancor, Gabriel Betancor, és assessor de l’eurodiputat de Ciutadans Luis Garicano. Que la seva mare, i dona d’Andrés, ha estat candidata del partit taronja a les municipals de Pozuelo de Alarcón. I que Andrés Betancor és gendre de l’expresident del Tribunal Constitucional, Manuel Jiménez de Parga. Vaja, que són la típica família de l’elit espanyola.
I el problema realment greu rau precisament en això: en que no és anecdòtic, sinó que el que s'ha destapat d'aquesta família és absolutament simptomàtic de què és i com funciona l’Estat espanyol, i totes les seves institucions. I de com hi ha centenars de famílies, com la Betancor-Jiménez de Parga que viuen d'aquest negoci que, per alguns, és Espanya.
