La justícia europea ha deixat al descobert les vergonyes de l'Estat espanyol. I, d'aquesta manera, també ha mostrat l'Espanya real. L’Espanya on la Fiscalia, ben poques hores després que el Tribunal de Justícia de la UE reconegués la immunitat d'Oriol Junqueras des que va ser escollit eurodiputat, s’afanyava en oposar-se a la seva llibertat, passant-se absolutament pel folre la sentència del tribunal de Luxemburg -a l’estil típicament espanyol-.
És l’Espanya de VOX, en la que el líder del partit d'extrema dreta -amb 52 diputats al Congrés-, Santiago Abascal, carregava ràpidament contra la decisió del TJUE. “Després que diversos països ‘aliats’ qüestionin i humiliïn a la nostra justícia, ara el Tribunal Europeu de Justícia de la UE dóna oxigen i suport al procés colpista a Catalunya”, piulava, i afegia: “Aquí l'única cosa que cal respectar és la sobirania d'Espanya. Urgeix que Espanya es faci respectar a Europa”.
És l’Espanya on un tribunal condemna el president de la Generalitat a un any i mig d’inhabilitació i 30.000 euros de multa per desobeir les resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) que ordenaven retirar els llaços grocs i les pancartes a favor dels presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat i de la resta d’edificis públics en període electoral.
I és l'Espanya que condemna Quim Torra precisament el mateix dia que els tribunals europeus deixen clar que ni els jutges Manuel Marchena i Pablo Llarena són justos, ni la justícia espanyola és tal, ni l'Estat espanyol és un país homologable als altres estats democràtics europeus.
I també és l’Espanya que no alliberarà Oriol Junqueras -ja ho avancen alguns diaris de Madrid-, fent cas omís a les resolucions d’un tribunal europeu, que realment actua com a última instància de la pròpia justícia espanyola en certs supòsits, al tractar-se Espanya d’un país membre de la UE.
L'Estat es pensava que ho tenia tot guanyat, i que la justícia europea funcionava com l'espanyola. Doncs no. Hi ha partit.
