Aquesta setmana hem vist les primeres imatges de la pel·lícula La mort de Guillem, que tractarà sobre l’assassinat de Guillem Agulló i tots els fets que va desencadenar. Impactava veure Guillem reencarnat així com les recreacions del judici als seus assassins, la colla de Pedro Cuevas anomenats “Komando Marchalenes IV Reich”.
La pel·lícula, dirigida per Carlos Marqués-Marcet, forma part d’un projecte ampli que necessita la subscripció popular. “La lluita continua” ha iniciat una campanya de micromecenatge per arribar als 100.000€ i poder culminar el film, publicar un llibre de Núria Cadenes, obrir un web sobre les agressions feixistes i fer un cicle de xerrades i dos concerts, a Barcelona i a València.
Desitjo que els surti molt bé la campanya. No tan sols des d’un punt de vista solidari, afectuós, cap a la gent que ha mantingut viva la memòria de Guillem durant aquests més de 25 anys. Començant pels seus pares, Carme i Guillem. També des d’un punt de vista polític, perquè la seva memòria és una batalla oberta que hem de mantenir. L’assassinat de Guillem explica moltes de les vergonyes del sistema polític espanyol d’aquella època, moltes de les quals continuen vigents. En particular, la màniga ampla amb què va comptar l’extrema dreta des dels temps de la Transició, que al País Valencià es va fer especialment dolorosa. Cal recordar que als assassins de Guillem els va sortir molt barat aquell apunyalament. Que van poder comptar amb uns prestigiosos advocats, molt ben connectats amb el poder polític del moment (i no oblidem que en aquella època a la Generalitat governava el PSOE de Joan Lerma). Que van quedar absolts quatre dels cinc acusats, quan era evident que van participar en l’assassinat perquè subjectaven i intimidaven Guillem per tal que Cuevas el pogués matar. Que els jutges no van voler veure motius ideològics en l’assassinat si bé era evident la militància nazi dels agressors i la intencionalitat d’anar a buscar Guillem fins a la població de Montanejos, on havia anat d’acampada. Així mateix, la militància de Guillem en Maulets i en el moviment antifeixista també era coneguda. Interpretar-ho com una baralla entre joves va ser la manera de poder atenuar-ne les responsabilitats. No oblidem tampoc que la nit de l’assassinat, quan els amics de Guillem van anar a denunciar-ho a la policia, van ser ells els detinguts i van haver de passar la nit al calabós.
I que totes aquestes vergonyes i negligències van portar al resultat de només un condemnat, Cuevas, a 14 anys de presó dels quals només en va complir quatre. Al pas que anem sembla que estaran més anys engarjolats els presos polítics catalans, per haver organitzat un referèndum, que l’assassí de Guillem.
Que la memòria de Guillem és una batalla oberta ho saben també els altres. Durant el rodatge de la pel·lícula, la ultradreta s’ha fet present assetjant l’equip a través d’alguns crits o de la pintada d’una esvàstica a la casa on treballaven. Fa pocs dies també van esborrar el mural que recorda Guillem al llit del Túria, a València.
Perquè assenyalar la impunitat i els padrins de la ultradreta és un dels objectius potents del projecte “La lluita continua”. El mateix Cuevas es va veure involucrat més recentment en el Frente Anti Sistema, una organització que acumulava armament de l’exèrcit espanyol incloent-hi armes curtes i llançamíssils. L’Operació Pànzer va desmantellar aquest grup però l’Audiència de València i posteriorment el Tribunal Suprem espanyol van absoldre els seus membres. I abans de ser jutjats, l’arsenal d’armes confiscades va ser destruït per la Guàrdia Civil per ordre del Tribunal Superior de Justícia valencià. Aquesta destrucció de proves va perjudicar el judici i, a més, com a epíleg sarcàstic, va comportar que un dels nazis fos indemnitzat per aquest error d’haver destruït armes de la seva propietat.
Militars o policies que participen en grups nazis. Jutges que investiguen poc, que no veuen raons polítiques, que finalment absolen. Polítics que miren cap a una altra banda. Clubs de futbol que permeten que els ultres continuïn fent apologia de l’assassinat de Guillem. Mitjans de comunicació que invisibilitzen la realitat de la ultradreta mentre demonitzen l’antifeixisme o l’independentisme. Aquestes són les vergonyes del sistema que convé treure a la llum. Per entendre quin paper polític ha fet la ultradreta i quin voldrà continuar fent. Més encara ara que Vox fa d’altaveu de moltes de les seves reivindicacions i intenta normalitzar els discursos xenòfobs, masclistes, catalanòfobs i contra tots els col·lectius diversos.
La batalla està oberta i hi serem. La lluita continua.
