La recuperació econòmica dels darrers anys no ha anat acompanyada d’una recuperació equivalent dels salaris, els quals han anat perdent pes en relació a la situació prèvia a la crisi. Segons un estudi de la Intersindical-CSC, les rendes salarials representaven un 50,1% del PIB català el 2008 i un 50,7% el 2009, mentre que el 2018 ja tan sols equivalien al 47,1%. Això es deu a que, en els darrers deu anys, la suma de les nòmines dels catalanes i les catalanes ha crescut un 5,1%, mentre que el PIB català ha augmentat molt més, un 11,7%. La millora de la situació, per tant, s’ha repartit de forma molt desigual, ja que les rentes del capital s’han incrementat en el mateix període un 17,6%, més que el triple dels salaris, i han passat de representar el 42,1% del PIB a un 44,4%.
Si el global dels salaris hagués mantingut el seu pes en el 50,1% del PIB, amb el creixement que aquest ha experimentat, es pagarien ara 7.144,7 milions anuals més en sous a Catalunya. Això implicaria que el salari anual de cadascun dels assalariats i assalariades seria 2.485,8 euros superior o, si aquest excedent s’hagués usat per crear nous llocs de treball, hi hauria 179.782 aturats/des menys a Catalunya. La Intersindical-CSC, per tant, reclama que es recuperi des de ja el poder adquisitiu perdut i s’avanci cap a un repartiment del treball i la riquesa més equitatiu amb mesures com la derogació de les últimes reformes laborals de PP i PSOE, l’establiment d’un salari mínim català de 1.200 euros o l’avenç cap a una jornada laboral de 35 hores.