La detenció d’una desena de persones vinculades als CDR aquest matí al Vallès i Osona i la troballa en un garatge de Sabadell de materials que suposadament serveixen per fabricar explosius ha desplegat, un cop més, una tempesta mediàtica de criminalització de l’independentisme. L’assumpció de la versió oficial per part de la majoria de mitjans ha portat a no respectar la presumpció d’innocència.
1. Reproduir acríticament el discurs de les fonts oficials
És habitual que en operacions d’aquest estil els mitjans de comunicació reprodueixin el discurs dels cossos de seguretat i de la Fiscalia, però no hauria de ser així, i més veient com en altres ocasions operacions similars amb un gran desplegament policial i mediàtic han acabat en res (només cal veure l’operació contra la Tamara i l’Adrià Carrasco l’abril de 2018, però també l’Operació Pandora contra anarquistes o una altra contra un grup de vegans madrilenys).
La pressa habitual dels mitjans per ‘condemnar’ per terrorisme contrasta amb el fet que, en aquest cas, tot i que el comunicat de la Fiscalia apunta fets greus –i anuncia que als detinguts se’ls imputen delictes de rebel·lió, terrorisme i tinença d’explosius–, al mateix temps, el text està farcit de verbs en condicional i expressions que matisen les certeses o les posen en quarantena: “Podrien estar preparats”, “presumptes”, “substàncies considerades precursores per a la confecció d’explosius”, “susceptibles de”, “a l’espera de confirmació per part dels especialistes”, “orientada a esclarir”, “per estudiar-ho”…
Sobta també que en informacions sobre els CDR no se citi la pròpia organització o grups de suport als detinguts com Alerta Solidària, per posar només alguns exemples.
2. Atribuir els delictes als detinguts
La rapidesa de primera hora quan ha saltat la notícia ha portat diversos mitjans -fins i tot alguns de línia editorial propera a l’independentisme, reproduint literalment teletips d’agència – a parlar directament d’una operació «contra independentistes catalans que planejaven accions violentes». Redactats d’aquest tipus atribueixen la culpabilitat als detinguts. En aquest cas caldria afegir-hi com a mínim l’adverbi «presumptament» (ja que els detinguts encara no han estat jutjats i, per tant, no se’ls pot atribuir el delicte).
3. Referir-se als detinguts amb vocabulari que criminalitza
La manera com s’ha anomenat les persones detingudes també posa una càrrega de culpabilitat més o menys gran damunt seu. Molts mitjans parlen d’ «independentistes» o «membres dels CDR», però El Confidencial directament fa referència a «violents» en el titular: “La Guàrdia Civil deté 9 violents dels CDR i troba precursors d’explosius” (en castellà).
4. De «precursors d’explosius» a fabricants de bombes?
El comunicat de la Fiscalia d’aquest migdia diu que s’ha localitzat «material i substàncies considerades precursores per a la confecció d’explosius» i que podrien servir –a l’espera que ho confirmin els especialistes- per fabricar explosius. Però abans que aparegués el comunicat, a quarts de deu del matí, el programa Espejo Público d’Antena 3 afirmava que s’havien detingut «9 independentistes radicals que preparaven bombes».
5- Les imatges demostren alguna cosa?
Un vídeo distribuït per la Guàrdia Civil en què diversos agents escorcollaven un garatge de Sabadell ha posat el recurs visual a allò que molts mitjans ja apuntaven en paraules. La fascinació pels suposats ‘explosius’ trobats -que casualment els agents manipulen sense esperar la presència d’artificiers- porta a repetir imatges que incriminen però no demostren res.
Les primeres informacions periodístiques apuntaven a ‘goma 2’ i després s’ha rebaixat a ‘termita’, una substància utilitzada per fabricar focs artificials i que s’utilitza en experiments casolans.
