Ja se’ls han emportat. L’Oriol Junqueras, la Carme Forcadell, el Jordi Turull, el Josep Rull, el Raül Romeva, la Dolors Bassa, el Quim Form, el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart ja són a Madrid, on passaran els propers dies empresonats a Soto del Real i a Alcalá-Mecó. I el Tribunal Suprem ja ha fixat la data d’inici del judici: el 12 de febrer. D’aquí poc més de deu dies, 9 persones dignes, demòcrates i pacífiques hauran de defensar-se davant d’un tribunal per obeir al seu poble i haver posat urnes. I amb una acusació de rebel·lió sobre ells que, si no fos perquè no és cap broma, faria riure per absurda i surrealista.
Però aquest judici tan immensament injust hauria de servir no només per denunciar el comportament repressiu i antidemocràtic de l’Estat espanyol, sinó també per unir l’independentisme. Caldria entomar-lo com una doble oportunitat: aconseguir posar l’Estat davant del mirall i fer arribar el reflex a tota Europa; però també posar fi a les picabaralles entre els partits independentistes, i entre els seus líders. Els retrets entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, per exemple, no aporten res en un moment com l’actual.
Per això cal aprofitar-ho tot. També la vaga general, convocada finalment pel proper 7 de febrer. Ha de ser un èxit, i cal que es vegi tant a Catalunya com a fora. Ha de quedar clar que els catalans no es rendeixen davant de la repressió i que els esforços de l'Estat per inocular entre els independentistes el virus de la por no han servit per a res. I que Europa i el món vegin quina mena de país és Espanya. A Catalunya, molts ja ho sabem.
