Només cal mirar el documental emès per TV3 al ‘Sense Ficció’ o la conversa de la companya Marina Bou amb els pares dels empresonats que hem publicat a La República i es pot comprovar com alguns d’ells fins i tot no es trobaven al bar en el qual es va produir la baralla. Per no dir que un dels Guàrdies Civils presumptament agredits té la seva camisa blanca i impol·luta, al contrari del que va expressar inicialment. L’agent, fora de servei en el moment de l’incident, va declarar que el van apallissar i que per això tenia la camisa plena de sang.
Les paraules del fiscal José Perals al judici celebrat el passat mes d’abril, “els acusats són hereus de les idees i l’estratègia de la banda terrorista ETA”, confirmen la mentalitat retrògrada i preconstitucional dels qui són considerats els juristes de més alt nivell de l’Estat.
Cert que com a tots llocs i seguint un dels eslògans més exitosos de la història de l’Espanyol, “meravellosa minoria”, hi ha gent professional a la justícia. Ara bé, el cas d’Altsasu i molts altres més enllà del judici de l’1 d’octubre demostren que la transició des del franquisme a la pseudodemocràcia no ha existit.
El cas dels jutges és especialment indignant. Entenc perfectament que tinguin la seva ideologia, però almenys han d’aprendre a dissimular-ho. A La República hem anat oferint per entregues alguns dels insults que un grup de magistrats han realitzat durant anys, amagats sota perfils falsos. No parlem exclusivament del tradicional “A por ellos” contra Catalunya.
Sempre he pensat que un jutge o jutgessa, amb un llarg historial d’oposicions i anys d’intens estudi, té una mentalitat oberta i reflexiva, no pas capaç d’escriure insults vomitius com “Mengele Junqueras” o la sentència de la Manada “no tiene nada que ver con el machismo”
La futura República de Catalunya és una oportunitat d’or per plantejar-se un poder judicial lliure d’interferències polítiques i manifestacions masclistes, a l’hora de jutjar.
