Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Ens retrobem, quan vulgueu, en la sobirania (allò que en diuen unilateralitat)
04/12/2018 Hemeroteca
Miquel Pérez Latre. Foto: La Repúlblica Miquel Pérez Latre. Foto: La Repúlblica
Segons sembla, cada dia és més clar, a l’espera de la sentència de la causa general que ens ha preparat per al proper mes d’agost (quan siguem de vacances) el feixisme constitucional del 78 (FC78), existeix un ampli acord estratègic de la majoria independentista governamental en el sentit d’anar fent (autonomisme) durant una bona temporada. L’únic dubte rau a saber si els presidents Puigdemont i Torra l’avalen del tot o, simplement, es consideren tan afeblits que no es veuen amb prou força per plantar-hi cara. La repressió ha fet efecte i la majoria ha decidit abandonar l’exercici de la sobirania per una bona temporada. Així que, a eixamplar la base, diuen, a fer rutllar la Gestoria (i com costa de veure com s’eixamplarà cavalcant damunt la misèria!). Les municipals i les europees del 26 de maig de 2019 ja no es plantegen com a una oportunitat per generar un nou “momentum” de ruptura, sinó com la ratificació per l’electorat de la nova ruta empresa, sense encomanar-se a ningú, per l’independentisme majoritari. La desmobilització del carrer creix dia a dia d’una tardor freda. Les enquestes apunten a una maniobra d’èxit. Els dos grans espais de l’independentisme caminen de la mà, enfrontats només per l’hegemonia dins els estrets marges de l’autonomia. Es faran mal molt relativament, perquè comparteixen electorat en una porció molt extensa del pastís.

Passades les eleccions de primavera, doncs, tindrem una mobilització testimonial (una altra mani) per contestar la sentència que ens prepara el FC78. Després, els presos se situaran cada dia més lluny dels focus i la seva reivindicació (només cal comptar-hi llaços a les solapes de fa uns mesos i d’ara) anirà desgastant-se lentament. Però l’èxit electoral de l’actual majoria independentista d’aquí mig any no només suposarà un aval a l’estratègia de renúncia temporal a l’exercici de la sobirania, sinó que també obrirà les portes a una entesa molt clara amb l’espai dels Comuns. La possibilitat d’un intercanvi de cromos mitjançant el qual Ada Colau, després d’una segona victòria feble (potser encara més) aconseguirà estabilitat a Barcelona a canvi del suport dels seus al Govern català en el Parlament, es configura com a una perspectiva d’alta versemblança. La legislatura autonòmica llarga, però, fins el 2021, haurà de fer front a l’asfíxia provocada a diari pel poder espanyol. A una situació de facto colonial, que continuarà deteriorant les condicions de vida de la majoria. Aquesta setmana, amb l’esclat de les primeres vagues de treballadors públics en tenim un nou tast del que vindrà.

Cal desitjar que l’estratègia actualment hegemònica de renúncia temporal a l’exercici de la sobirania tingui, així ho espero, un recorregut no massa llarg. Més enllà de la contestació al carrer que trobarà per part de sectors de l’independentisme no disposats a seguir les consignes dels partits (de l’Assemblea als CDR, passant per les ADIC), a les institucions trobarà també una impugnació constant per part de la CUP, a la qual s’afegirà, veurem amb quina força, un altre actor encara petit, situat en l’espai hereu del catalanisme tradicional, partidari de posar damunt la taula noves formes de fer política, d’afeblir la cultura i les servituds pròpies dels partits dels temps de l’autonomisme. Quatre actors, a banda i banda de la bancada ideològica, per a dues línies estratègiques diferents, de fet, incompatibles. I com sempre ha estat des de que tot va començar, no podrem fer un nou pas fins que tots actuem junts. Costarà molt que els actors majoritaris de l’independentisme que ara han optat per l’estratègia de renúncia temporal de la sobirania tornin a posar-la en primer terme. Però el moment arribarà inexorablement, perquè com demostra cada enquesta seriosa que veu la llum, la voluntat d’una majoria dels catalans de construir un futur en llibertat, d’enviar a la paperera de la història el FC78 al nostre país, és dura com una roca. Que sigui el més aviat possible.
Valora
Rànquings
  1. La professora de l'UdG Esmeralda Úbeda torna a realitzar actes vandàlics unionistes
  2. Membres de La Forja i la CUP fan fora de Sant Pol els arrenca-llaços dels Segadors del Maresme
  3. Convoquen una concentració a Cotlliure per la justícia i les llibertats en protesta de la visita de Pedro Sánchez
  4. El suport de més de 50 organitzacions i desenes de comitès de suport fan preveure una vaga general massiva
  5. UB per la República se suma a la Vaga General
  6. Universitats per la República interromp el Word Law Congress per denunciar la “falsa justícia” espanyola
  7. La CUP-Crida per Girona denuncia manca de planificació del Departament d'Ensenyament davant del tancament del P3 de l'Escola de Font de la Pólvora
  8. Els Mossos detenen un militant de La Forja en el seu domicili a Badalona
  9. La CUP Mataró fa una crida a la mobilització general en defensa dels drets civils, socials i nacionals
  10. Denuncien que la Generalitat vulgui censurar l'acte de Jose Pàmies a Blanes
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid