Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Aquell oxímoron que coneixem com a justícia espanyola es dedica, ara, a perseguir els directors de TVC i Catalunya Ràdio"
'¡A por ellos y su tele!'
03/01/2019 Hemeroteca

Una de les característiques essencials del règim del 78 és el control gairebé absolut dels mitjans de comunicació. Durant dècades, un grup de capçaleres, públiques i privades, ha dominat, pràcticament en exclusiva, el panorama mediàtic de Madrid i Barcelona, amb una obsessió editorial per apuntalar la versió oficial no només del present, sinó també del passat. D'aquí ha sorgit el relat -que encara s'aguanta a l'Espanya més espanyola- d'una Guerra Civil entre dos bàndols equiparables que no cal revisar; del franquisme com a dictadura que no va generar ni delictes ni delinqüents; de la Transició com a acord que nos dimos entre todos gràcies a la personalitat providencial de Joan Carles de Borbó i de l'absència de nacionalisme de la societat espanyola.

Aquest relat acrític, només assimilable per una societat molt poc formada políticament, va començar a trencar-se per l'aparició d'internet i les xarxes socials. En una data tan tardana com l'any 2007 encara vam veure policies nacionals requisant exemplars de la revista El Jueves pels quioscos, segrestada per ofendre la monarquia espanyola. Cinc anys més tard, ja tot era diferent. Amb les xarxes socials consolidades, l'elefant més mediàtic des de Dumbo va morir matant el regnat de Joan Carles. Els mitjans del règim van intentar amagar-ho, però els va ser impossible.

A poc a poc, els nous mitjans digitals i el relaxament de la censura va donar pas a una informació més crítica, més lliure. A Madrid es va obrir una esquerda i a Barcelona, una onada. És el moment en què el règim trontolla i la societat catalana, majoritàriament, abandona la monarquia i torna a connectar amb els valors republicans que sempre l'havien caracteritzat. Tot desemboca en l'U d'Octubre. Per això la Guàrdia Civil va entrar en aquesta i moltes altres redaccions. I per això aquell oxímoron que coneixem com a justícia espanyola es dedica, ara, a perseguir els directors de TVC i Catalunya Ràdio. Amb passió turca. Amb constància russa. Amb fúria espanyola. A por ellos.

Valora
Rànquings
  1. Alacant no es toca, memòria, llengua i resistència
  2. Concentració a Barcelona contra l’ampliació de l’aeroport
  3. El poble valencià es mobilitza per la reconstrucció popular i per trencar el llegat colonial del Decret de Nova Planta
  4. "Cultura al carrer" alça la veu a la Festa Major de Sant Cugat per denunciar les traves a l'ús de l'espai públic
  5. Commemoració del 50è aniversari de les detencions dels 10 d'Alaquàs
  6. Vallcarca en lluita davant el desnonament de 40 persones, 13 d’elles menors
  7. Es reactiva el projecte “Països Espoliats” per denunciar l’espoli fiscal als Països Catalans
  8. 24 de juny, la festa nacional que ens manté vius
  9. Decidim crida a l’autoorganització dels sectors combatius del territori
  10. SUMEM-CUP Banyoles denuncia la destrucció del patrimoni històric i cultural de la ciutat per deixadesa institucional
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid