Els gestos de Borrell

Tothom es creu, darrerament, amb el dret de sentir-se ofès per tot. I no solament això. La susceptibilitat està tan portada a l'extrem que hi ha qui s’envalenteix per prendre mesures contra el que no li agrada sentir, encara que no sigui il·legal. És així que tenim jutges que amenacen els que xiulen l'himne d'Espanya, denúncies per insultar Déu i la Verge, o actuacions contra els que vessen simples (però qualificades) opinions sobre les accions del govern espanyol –el d'abans i el d'ara– sobre Catalunya.

Borrell ha retirat l’estatus diplomàtic al representant de Flandes, André Hebbelink, en el que s'ha entès com a càstig no a ell, sinó a la seva regió, després  que el president del Parlament flamenc, Jan Peumans, critiqués que el fet de tenir presos polítics feia que Espanya no complís les condicions de formar part d’una Europa democràtica. Aquestes paraules devien caure com un gerro d’aigua freda sobre Borrell, però no solament pel fet de pronunciar-les, sinó per on ho va fer Peumans: en una exposició a Bèlgica de les urnes fetes servir l'1 d'octubre per al referèndum. I és clar, tot el que soni a homenatge de l'1-O s’ha de castigar, sense tenir en compte l’efecte bola de neu que s’ha creat.

Sense la retirada de les credencials diplomàtiques a Hebbelink, quantes persones haurien conegut les crítiques de Peumans? És aquesta l'estratègia del cap de la diplomàcia espanyola? Perquè potser li acaba fent la feina a l'independentisme.

Però posem també el focus ara en el mateix Jan Peumans i en el per què de les seves declaracions. Aquest polític, que fa 9 anys que és el president del Parlament flamenc, ha vist com no solament una colla de polítics catalans i membres de la societat civil eren empresonats, sinó també la seva homòloga a la cambra catalana, Carme Forcadell. I a un estat com el belga deu estranyar que a una Presidenta d’un Parlament se l'engarjoli per haver permès allotjar el debat sobre el procés constituent, contravenint la mateixa etimologia de "Parlament", el lloc on s’hauria de poder parlar de tot.

I també deu estranyar que es retiri una credencial diplomàtica a un representant d'una regió, perquè en un estat federal com és el belga, és normal que enviïn representants regionals als altres països. Per això tampoc s'entén el poc respecte a les característiques d'un estat federal on Flandes, Valònia i Brussel·les es tracten com a iguals quan aquest se suposa que era un dels pals de paller del PSOE, el federalisme.

El govern socialista va entrar a Moncloa assegurant "gestos" cap a Catalunya i els estem veient en forma de prolongació de la política Rajoy. Aquesta mateixa setmana els gestos han continuat amb les pressions de Borrell a Grècia perquè destitueixi també el cònsol honorari a Barcelona perquè va cometre un delicte tan greu com portar una estelada a la manifestació de l'11 de setembre.

I tot això en una setmana que no és una qualsevol: Borrell havia de respondre a la sessió de control del Congrés per l'escàndol d'Abengoa i, no ho oblidem, també és la setmana en què s’ha complert un any de l'empresonament dels Jordis i han ressorgit  amb més força els crits de llibertat per als presos polítics. Borrell va decidir tornar a la política en plena crisi catalana. Per fer un gest? L’està fent.