El govern espanyol va confirmar ahir que complirà finalment la llei i acostarà els presos polítics a presons del Principat. Sens dubte, la mesura representa un canvi per a millor per a ells que tots celebrem. Però políticament no vol dir res. No haurien de ser a cap presó catalana sinó en llibertat.
En paral·lel, ahir també els jutges espanyols ens van oferir un nou repertori de bertranades greus, especialment la demanda als membres de l’anterior govern de pagar més de dos milions d’euros –a sobre de segrestats, atracats– i el vodevil de Llarena enviant tones de paper en castellà als jutges alemanys, amb la clara intenció de continuar allargant de manera artificial la vista contra el president Puigdemont.
Amb el rerefons del documentari ’20-S’, emès dijous a TV3 i que encara es pot visionar a la carta, la indignació és creixent pel comportament dels jutges, sobretot de Llarena. Ho vaig avisar abans que passara, amb aquella metàfora del pendent ferroviari. Si Espanya judicialitzava el procés d’independència, posaria la democràcia en pendent ferroviari, convertint els jutges en una màquina desbocada que va cap avall sense poder-la controlar. Tal dit i tal fet.
El descontrol, però, no pot quedar impune. És evident que Llarena actua de manera delictiva, saltant impunement i descarada tots els procediments que haurien de ser els normals en una causa. I d’això, n’haurà de respondre. N’hauria de respondre. Judicialment. Ni amb la llibertat dels presos ni amb el retorn dels exiliats no n’hi haurà prou.
