Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
25 anys amb Guillem Agulló

«Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
Com jo que sempre ho duc dins del meu cap.
La gent es pregunta, com sóc capaç d'odiar?
Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor»

[No tingues por, Obrint Pas]

11/04/2018 Drets i Llibertats

El diumenge 11 d’abril de 1993, de matinada, el jove independentista militant de Maulets Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat amb armes blanques a una plaça de Montanejos.

En aquesta agressió feixista també van resultar ferits dos companys seus. Tot i que diversos testimonis van reconèixer els atacants, la Guàrdia Civil va detenir i interrogar els companys del Guillem. Els assassins, sis coneguts nazis del barri de Marxalenes de València, van campar amb impunitat durant tres dies fins que el dimecres 14 es van entregar lliurement a la caserna de la Guàrdia Civil.

El dia 13 Guillem Agulló va ser enterrat al cementiri de Burjassot, en un acte de comiat i denúncia que va reunir un miler de persones. Durant els dies posteriors va créixer un sentiment d’indignació que es va manifestar amb esqueles, manifestacions i en la creació de col.lectius unitaris que expressaven el rebuig a la impunitat del feixisme. Moltes veus es van alçar en aquell moment per denunciar aquesta impunitat: el 15 d’abril un article a El Periódico denunciava l’existència de camps d’entrenament paramilitar de grups feixistes a Montanejos, Bétera i Nàquera. Per una altra banda, el diari valencià Las Provincias iniciava paral.lelament una campanya apologètica dels assassins del Guillem, citant informacions policials i arguments de l’advocat (un ex-fuerzanovista) dels agressors, intoxicant el cas, criminalitzant les víctimes i desviant el caràcter polític d’aquest assassinat. Aquesta campanya intoxicadora de Las Provincias aniria pujant de to a mesura que creixia la indignació entre la població.

Durant aquests anys la figura de Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de la denúncia contra la impunitat amb què compten els grups feixistes. 

Guillem Agulló i Salvador (Wikipèdia)

Familiars i amics de Guillem Agulló denuncien impunitat nazi (vídeo)

Reportatge a Canal 9 l'any 1995

Arxiu de notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cas Agulló

Vídeo d'homenatge amb motiu del 20è aniversari

15 anys amb Guillem Agulló

Actes d'homenatge a Guillem Agulló a Burjassot Llibertat.cat

Guillem Agulló: 15 anys d’impunitat espanyolista Llibertat.cat

Valora
Rànquings
  1. Accions de protesta contra CaixaBank (patrons de la Fundación Princesa de Girona) i la mateixa seu de la FPdGi una setmana abans dels actes Borbònics a Catalunya
  2. La Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines convoca una doble mobilització contra la visita reial a Sant Martí d’Empúries
  3. La Fundació Reeixida reivindica els 43 independentistes morts i ferits durant la resistència al cop d'estat del 18 de juliol de 1936
  4. La Marxa de la Llibertat: "Cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans"
  5. "Canigó" va publicar fa cinquanta anys el primer gran relat de Carles Garcia Solé sobre la fugida de Segòvia
  6. Incendis: quaranta anys repetint el mateix diagnòstic
  7. La CUP denuncia un possible apartament turístic irregular vinculat a l'alcaldessa de Cadaqués
  8. Xavier Barberà: «Els independentistes també lluitem pel nostre alliberament de classe»
  9. Convocada una Assemblea Popular Municipalista per debatre el futur de Barcelona
  10. Fa 8 anys de la mort d'Eva Serra i Puig, lluitadora independentista i historiadora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid