Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Homenatge
25 anys amb Guillem Agulló

«Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
Com jo que sempre ho duc dins del meu cap.
La gent es pregunta, com sóc capaç d'odiar?
Si l'haguéreu vist plorar, mai no l'hauríeu oblidat.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por, ja ningú destruirà el teu cor»

[No tingues por, Obrint Pas]

11/04/2018 Drets i Llibertats

El diumenge 11 d’abril de 1993, de matinada, el jove independentista militant de Maulets Guillem Agulló i Salvador va ser assassinat amb armes blanques a una plaça de Montanejos.

En aquesta agressió feixista també van resultar ferits dos companys seus. Tot i que diversos testimonis van reconèixer els atacants, la Guàrdia Civil va detenir i interrogar els companys del Guillem. Els assassins, sis coneguts nazis del barri de Marxalenes de València, van campar amb impunitat durant tres dies fins que el dimecres 14 es van entregar lliurement a la caserna de la Guàrdia Civil.

El dia 13 Guillem Agulló va ser enterrat al cementiri de Burjassot, en un acte de comiat i denúncia que va reunir un miler de persones. Durant els dies posteriors va créixer un sentiment d’indignació que es va manifestar amb esqueles, manifestacions i en la creació de col.lectius unitaris que expressaven el rebuig a la impunitat del feixisme. Moltes veus es van alçar en aquell moment per denunciar aquesta impunitat: el 15 d’abril un article a El Periódico denunciava l’existència de camps d’entrenament paramilitar de grups feixistes a Montanejos, Bétera i Nàquera. Per una altra banda, el diari valencià Las Provincias iniciava paral.lelament una campanya apologètica dels assassins del Guillem, citant informacions policials i arguments de l’advocat (un ex-fuerzanovista) dels agressors, intoxicant el cas, criminalitzant les víctimes i desviant el caràcter polític d’aquest assassinat. Aquesta campanya intoxicadora de Las Provincias aniria pujant de to a mesura que creixia la indignació entre la població.

Durant aquests anys la figura de Guillem Agulló ha esdevingut un símbol de la denúncia contra la impunitat amb què compten els grups feixistes. 

Guillem Agulló i Salvador (Wikipèdia)

Familiars i amics de Guillem Agulló denuncien impunitat nazi (vídeo)

Reportatge a Canal 9 l'any 1995

Arxiu de notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre el cas Agulló

Vídeo d'homenatge amb motiu del 20è aniversari

15 anys amb Guillem Agulló

Actes d'homenatge a Guillem Agulló a Burjassot Llibertat.cat

Guillem Agulló: 15 anys d’impunitat espanyolista Llibertat.cat

Valora
Rànquings
  1. «La revancha», l’article censurat de López Burniol que recorda les prediccions d’Alexandre Deulofeu
  2. Els "Ponts per la Independència" tornen a desplegar-se a les comarques gironines en plena operació retorn
  3. Arbúcies ret homenatge a Blanca Serra i Puig i a Carles Benítez en la presentació de "La Revolució Pendent" el llibre del PSAN-P
  4. La Intersindical porta als jutjats el Consorci de Biblioteques de Barcelona per la retallada de drets laborals
  5. Nova intervenció policial al Pont de Santa Cristina d'Aro per impedir la presència d'estelades i pancartes
  6. Cent vint-i-cinc anys del primer Onze de setembre combatiu
  7. Contra l’idealisme relativista: nació i classe
  8. Tornen a destrossar el monument a la Sardana de Montjuïc, un símbol de la cultura catalana
  9. Pep Musté i Teresa Putellas, homenatjats a la 24a Marxa dels Vigatans
  10. Pep Musté i Teresa Putellas, homenatjats pels seus anys de militància independentista i compromís social
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid