El primer deure d’un pres és fugir, el primer deure d’un que volen empresonar és no deixar-se agafar, anar a Suïssa és una opció política molt respectable i intel·ligent, recordem un senyor que va organitzar un embolic descomunal al món un octubre de 1917, que casualment estava exiliat a Suïssa. Els equivalents russos als borbònics espanyols deien i escrivien collonades similars del que podem llegir ara, els reaccionaris i llepes del poder de tots els temps tenen tantes coses en comú.
Ahir Joaquín Uría, un catedràtic de dret constitucional que va ser jutge al TC espanyol i que s’ha mostrat reiteradament crític amb la justícia espanyola i les seves resolucions antijurídiques, explica en un seu tuit que “el que fa Anna Gabriel és convertir una simple declaració judicial en un problema internacional” parlant del seu exili a Suïssa. El professor andalús ens explica també que “si el jutge Llarena vol imputar-la, haurà d’esperar més d’un any a què Suïssa l’extradeixi”. Està de fet convençut que la dirigent de la CUP “demanarà asil i Suïssa” i que la justícia helvètica “examinarà les actuacions contra el procés”.
Segons l’organigrama publicat per Uria, una vegada Anna Gabriel declari a Suïssa podrien succeir dues coses: que accepti o no l’extradició. Uria creu que serà que no, llavors s’obren moltes més possibilitats amb un procediment ordinari. Si Suïssa decideix extradir-la, hi haurà un recurs d’empara que pot tardar un any.
De fet l’exili polític d’Anna Gabriel a Suïssa, provocarà que la justícia borbònica espanyola i els seus procediments siguin jutjats pels tribunals helvètics, fet que comportarà la internacionalització una vegada més de la causa nacional catalana.
