Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Defensar el dret a l’autodeterminació vol dir posar urnes
14/09/2017 Hemeroteca
Aida Martori. Foto: Racó Català Aida Martori. Foto: Racó Català

Darrerament hem sentit a parlar molt del dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquest principi fonamental dels drets humans, segons les Nacions Unides, aglutinava un espectre polític més ampli que els que defensaven la independència de Catalunya. El dret a decidir permetia eixamplar consens, sobretot per involucrar els comuns en aquest procés, sense necessitat que –una vegada es pogués votar- defensessin el sí.

El dret a l’autodeterminació té moltes implicacions teòriques, però ara ha arribat el moment de passar a la pràctica. Hem passat de pantalla i cal aplicar-lo. Les negatives constants del govern espanyol a negociar un millor encaix de Catalunya i també les negatives a fer un referèndum acordat (fins a 18 en els darrers 5 anys) han portat a una situació en què el Parlament de Catalunya, que té un mandat democràtic, ha aprovat la llei per a fer-lo efectiu (Llei del Referèndum) i també la norma mare amb què es regirà Catalunya fins que no s’aprovi la Constitució, en cas de guanyar el sí (Llei de Transitorietat).

I en aquest context, el govern espanyol (a través de la seva extensió judicial, el Tribunal Constitucional) mirarà d’impedir aquest referèndum per totes les vies possibles. Les vies de les suspensions, les querelles criminals, de les inhabilitacions... i, en definitiva, de la por. Tot això per evitar un debat polític que, a Catalunya, s’està intentant produir –malgrat el filibusterisme- al Parlament.

En aquest context de confrontació, el president i el vicepresident del govern català han enviat una carta als ajuntaments per tal que confirmin la disponibilitat de locals que s’utilitzen habitualment com a centres de votació, per a l’1-O. Mentrestant, Rajoy també s’ha comunicat amb els batlles, en aquest cas per advertir-los del seu deure d'impedir la celebració del referèndum.

I davant d’aquest xoc de trens, més enllà de si el vot és favorable o no a la independència, només hi ha una opció: posicionar-se. Decantar-se per defensar un dret fonamental o impedir-lo. Això ja no va de teoria: estar a favor de l’autodeterminació dels pobles també vol dir col·locar urnes i facilitar els locals per fer-ho.

Valora
Rànquings
  1. Castelló d’Empúries homenatja Jaume Compte en el centenari del Complot de Garraf
  2. El Complot del Garraf contra la monarquia i la dictadura (1925)
  3. Protesta antimonàrquica a Girona contra la imposició de la imatge del rei Felip VI
  4. Llengua, cultura i poder
  5. "Descobreixen" que Jaume Compte i Canelles va néixer l'any 1889 i no el 1897
  6. Caminada popular reivindicativa per reclamar que no es construeixi la segona sortida de la C32 a Canet, Sant Pol i Sant Cebrià
  7. GETE-Ecologistes en Acció amb el del veïnat afectat per l’activitat de l’empresa KRONOSPAN TORTOSA
  8. Una xaranga gironina guanya un concurs
  9. Impulsem una campanya amb el Consell de l’Advocacia Catalana per promoure el català en l’activitat professional dels advocats
  10. 100 anys d'infiltracions policials a l'independentisme català: de l'infiltrat del 1925 a Bandera Negra a l'infiltrat a Lleida descobert el 2025
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2025 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid