Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Desconnexió
El Parlament aprovarà la "Llei de transitorietat jurídica" abans de l'1-O

La Llei estableix la cooficialitat del català i el castellà, amb els drets lingüístics que hi ha fins ara, però els ponents remarquen que durant el procés constituent s'haurà de perfilar el rol de les dues llengües durant el procés constituent.

28/08/2017 Política

Aquest migdia, Lluís Corominas i Jordi Orobitg de JxSí i Benet Salellas i Gabriela Serra la CUP han presentat la proposició de "Llei de transitorietat jurídica" a la sala de premsa del Parlament. La llei per a "desconnectar-se" de l'Estat si guanya el "Sí" al referèndum del proper 1 d'Octubre, ja que siguanya el "No", es convocaran eleccions autonòmiques.

La llei compta amb 89 articles i 3 disposicions addicionals, batejada sota el títol de "Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República", i s'aprovarà abans del referèndum de l'1 d'octubre. La llei serà el marc legal transitori entre el referèndum i les eleccions constituents. El diputat de la CUP, Benet Salellas, ha celebrat l'acord per aprovar la llei abans de l'1-O perquè, segons ell, s'evita "l'enèsim debat processista" després del referèndum.

En aquests termes s'ha expressat també, la diputada de la formació Gabriela Serra, "S'ha acabat el processisme", ha subratllat abans d'avisar que serà el govern espanyol el que haurà d'explicar si vol respondre "amb pràctiques repressives" a l'aprovació de les lleis de desconnexió catalanes. La diputada s'ha mostrat convençuda que els estats europeus comencen a veure "raonables" les peticions catalanes i que no acceptaran que l'Estat respongui per la via repressiva.

La llei desgrana també molts detalls de l’estructura judicial prevista per a Catalunya, on no hi hauria Audiència Nacional; el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) es reconvertiria en el Tribunal Suprem Català, i el fiscal general de la república seria nomenat pel Parlament i no pel Govern català, “garantint la plena independència”.

També estableix un termini de sis mesos entre el referèndum de l’1 d’octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del "Sí". Aquest període de mig any és anomenat procés constituent.

 

El Govern i el Parlament tindran la capacitat per garantir que es compleix la llei un cop sigui aprovada. El referèndum preveu l'assumpció de resultats i el nou Estat ha de garantir el control efectiu del territori. El control sobre les duanes, el subsòl, el mar i també l'aire són qüestions fonamentals que hauria d'afrontar el govern de l'estat català.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid