El 19 de juliol de 1936 anarquistes de la CNT alliberen les preses de la Presó de Dones de Barcelona (tot i que en un primer moment les preses comuns no volien sortir del centre penitenciari) i comencen el seu enderrocament “a pic i pala” com a símil amb l'enderrocament de La Bastilla.
La presó vella (o Presó de Dones Reina Amàlia) estava ubicada a la Ronda Sant Pau de Barcelona. Des de 1839 aquesta presó havia estat l'única presó de Barcelona abans de la construcció de La Model (inaugurada l'any 1904) on s'hi havien empresonat indistintament homes, dones, infants i ancians. També hi foren recluïts catalanistes com Enric Prat de la Riba (on sembla que va ser parcialment enverinat) i executats al garrot vil anarquistes com Santiago Salvador i Franch. Tot just davant de la presó a la primavera de 1936 s'havia celebrat un míting contra la pena de mort ja que la zona era coneguda per les execucions públiques amb el mètode del garrot vil que va immortalitzar el pintor Ramon Casas.
El 21 d’agost de 1936 s'inicia l'enderrocament oficial de la presó (tot i que ja estava parcialment enderrocada). Acte municipal on hi fan acte de presència l’alcalde, Carles Pi i Sunyer, i el conseller-regidor Antonio Ventós. L’enderroc és a càrrec del Sindicat de la Construcció de la CNT. El següent dia (22 d'agost) la presó ja estava pràcticament enderrocada del tot. Els anys de postguerra al solar que hi va quedar s’hi va construir un magatzem de fustes. A la plaça encara se l’anomenava “la placeta de la presó”, “la plaça de la presó de dones”.
Poc després una propietat de Les Corts fou confiscada per la Generalitat de Catalunya segons l’ordre dictat el 22 de setembre de 1936. Així, el Comitè de Serveis Correccionals de Catalunya s’apropià de l’antic col·legi El Bon Consell per tal que aquest esdevingués una institució reformadora doncs era necessari buscar un nou emplaçament per les dones preses de la ciutat. Després de la guerra aquesta presó de dones de les Corts va ser utilitzada pels franquistes per tancar-hi dones republicanes, anarquistes, comunistes i catalanistes.
