Al punt de mitjanit s'ha encès la foguera al cim del Canigó. Excursionistes han baixat la Flama en llànties per escampar-la i encendre desenes de milers de fogueres arreu de la nació. TRADICAT és l'entitat que ha mantingut viva la celebració de la Flama del Canigó arreu dels Països Catalans.
Acció Cultural del País Valencià coordina el recorregut de la Flama del Canigó al Païs Valencià amb una diversitat d'actes.
A Andorra la Vella arribarà cap al migdia i es lliurarà al Comú que la custodiarà fins a la tarda quan es repartirà a totes les parròquies perquè puguin encendre les fogueres. Ho organitza el Centre de la Cultura Catalana i l'Associació Fallaires d'Andorra la Vella.
A les Illes, la periodista o activista cultural, Aina Vidal explica a l'Acció Cultural dels Països Catalans sota el títol [L'endemà des de les Illes Balears 2017] que "se celebra més o menys amb la mateixa intensitat i gairebé pocs matisos. Com a la resta dels territoris dels Països Catalans, la figura central és el foc o la Festa de la Flama, que celebren a un poble del Raiguer de Mallorca, Alaró, i que, políticament parlant, seria la festivitat més reivindicativa o que, com a mínim, té més rerefons si ens referim a la festivitat que encén els Països Catalans la revetlla de la nit de Sant Joan. Així, aquesta recreació de la pujada al Canigó amb torxes de foc per reivindicar la germanor entre els territoris de parla i cultura catalanes se celebra al poblet del Raiguer mallorquí pujant al Castell d'Alaró d'època sarraïna (902) i, també, acompanyats de qualque objecte lluminós".
A Catalunya ho coordina Òmnium Cultural. L'arribada de la Flama del Canigó a Barcelona, que aquest any celebra 50 anys i fa que aquesta efemèride sigui una de les protagonistes de la festa a ciutat. Al migdia serà rebuda pel Parlament i anirà cap a l'Ajuntament (13.30 h), d'on sortirà (18.30 h) acompanyada de música de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i, també, de l’Àliga de Barcelona i els Gegants de la Ciutat. Mentre la cobla acompanya la vetllada, desenes d’entitats de la ciutat passaran a recollir la Flama per encendre les fogueres dels seus barris.
A la Franja de ponent, segons Jose Ramon Noguero al web de la l'Acció Cultural dels Països Catalans a [L'endemà des de la Franja de Ponent 2017] "La festa de Sant Joan és en molts indrets la festa de la collita, ja que coincideix amb la sega de l’ordi i el blat. També és la festa del començament de l’estiu, és a dir el solstici d’estiu. En segons quines poblacions se celebra en major o menor grau. En alguns llocs es fa la festa del carrer de Sant Joan i en altres localitats és una de les festes populars del poble. En la Llitera i el Baix Cinca es fa una foguera al carrer de Sant Joan o en un dels principals carrers de les poblacions, on normalment els qui se n'encarreguen reparteixen a la gent que passe algun tros de carn i pa amb tomàquet. També és força freqüent que no hi hagi una foguera, sinó més d’una. Cada grup de veïns fa la seua i comparteix un sopar de germanor entre amics, veïns o familiars".
També s'encendran les fogueres d'Alacant i les falles en alguns municipis del Pirineu, mentre que Ciutadella celebra aquest cap de setmana la festa grossa, amb els cavalls de protagonistes.
La Flama continua creixent edició rere edició i la d'enguany arribarà a uns 400 municipis. L'històric defensor de la Flama del Canigó Toni Ayala és l'autor del missatge 2017.
Monogràfic sobre la nit de Sant Joan
Veure també el missatge de la Confederació d'Entitats sobiranistes dels Països Catalans
