Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2000 Mort de Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

2000 Mor Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

4/01/2000 Tal dia com avui

Tal dia com avui del 2000 va morir en Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714.

En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 com a soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moltes altres accions.

Pel fet que era escalador, en Ferrer Grau va ser un dels artífex de les pejades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família..., que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.

Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.

De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.

 

Text pertanyent al bloc: homenatgenacional.blogspot.com
Valora
Rànquings
  1. Gràcia Llibertat commemora nou anys de concentracions independentistes amb el record de Pepa Arenós
  2. La vaga general de l'11 de novembre pren força amb una seixantena de comitès actius arreu de Catalunya
  3. Cent concentracions davant de Via Laietana 43 per exigir la fi dels usos policials i recuperar la memòria de la repressió
  4. València tornarà a exigir responsabilitats per la DANA dos anys després de la tragèdia
  5. La reivindicació de memòria a Via Laietana 43 arriba a la concentració número 100
  6. La Intersindical convoca la vaga general de l'11-N per denunciar l'empobriment de la classe treballadora i reclamar sobirania
  7. L'Institut d'Estudis Catalans acull una jornada sobre les reclusions femenines i les presons de dones
  8. Ecologistes en Acció alerta del risc d’allargar la vida de les nuclears catalanes, 37 anys després de l’accident de Vandellòs I
  9. Àlex Romaguera: «La Transició també s'ha legitimat silenciant les víctimes de la repressió de l'estat espanyol»
  10. L'Aplec del Puig reivindica la sobirania del País Valencià per defensar la llengua, la terra i els drets socials
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid