Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2000 Mort de Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

2000 Mor Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

4/01/2000 Tal dia com avui

Tal dia com avui del 2000 va morir en Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714.

En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 com a soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moltes altres accions.

Pel fet que era escalador, en Ferrer Grau va ser un dels artífex de les pejades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família..., que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.

Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.

De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.

 

Text pertanyent al bloc: homenatgenacional.blogspot.com
Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. 45 anys del 'Som una Nació': 100.000 persones van omplir el Camp Nou en defensa dels Països Catalans
  3. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  4. Decidim! reivindica la llibertat nacional del País Valencià 319 anys després del Decret de Nova Planta
  5. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  6. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  7. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  8. La Crida LGTBI convoca una nova mobilització per un 28J «anticapitalista, de classe, feminista, antiracista i en català»
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. L'ANC presenta la samarreta i el lema de la Diada 2026: «Hi soc. Hi som. Independència»
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid