Tal dia com avui del 2000 va morir en Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC
El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714.
En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 com a soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.
L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moltes altres accions.
Pel fet que era escalador, en Ferrer Grau va ser un dels artífex de les pejades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família..., que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.
Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.
De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.
Text pertanyent al bloc: homenatgenacional.blogspot.com
