Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2000 Mort de Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

2000 Mor Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

4/01/2000 Tal dia com avui

Tal dia com avui del 2000 va morir en Joan-Josep Ferrer i Grau, patriota català militant de la Secció Militar del FNC

El nom de Joan-Josep Ferrer i Grau és gairebé desconegut de tothom. Va ser un d'aquests herois anònims que, quan Catalunya va necessitar els seus millors fills, van saber fer el pas endavant, salvant la nostra dignitat de poble, en una de les hores més tràgiques de la nostra història nacional, només comparable a la repressió de després de l'ocupació del 1714.

En Joan-Josep Ferrer i Grau va participar a la guerra civil de 1936-1939 com a soldat d'infanteria, en una de les últimes lleves reclutades; va prendre part en els combats del Cap de Pont de Balaguer.

L'any 1943 es va incorporar a la secció militar del Front Nacional de Catalunya (FNC). Casa seva, al carrer de la Riera Alta -on va néixer i on va morir- situada al barri antic barceloní, esdevingué un quarter general del FNC. Allà varen imprimir els primers manifestos del FNC, el primer número de la revista Per Catalunya, portaveu de l'organització, i també s'hi van preparar moltes altres accions.

Pel fet que era escalador, en Ferrer Grau va ser un dels artífex de les pejades de banderes dels anys 40: la del transbordador del port, les de la Sagrada Família..., que feien sota protecció armada, perquè s'hi jugaven la vida, així de difícil. Cal destacar l'impacte, moralment positiu, que aquestes accions tenien damunt la gent, en la Catalunya vençuda, terroritzada i afamada d'aquell temps.

Va ser detingut en la caiguda del 1946, brutalment torturat, i va intentar suïcidar-se per por de no poder resistir i evitar delatar els companys. Van eludir condemnes de mort per la pressió que feren les Conselleries britàniques i franceses que agraïen així la col·laboració del FNC durant la Segona Guerra Mundial, a favor dels aliats en serveis d'espionatge i cadenes d'evasió de gent perseguida en l'Europa ocupada. Cal destacar que l'aportació dels catalans a l'alliberament d'Europa va ser molt important.

De tot això, en Joan-Josep Ferrer i Grau no en va fer mai ostentació. La Catalunya oficial no li ha reconegut el seu esforç. Nosaltres avui ho fem.

 

Text pertanyent al bloc: homenatgenacional.blogspot.com
Valora
Rànquings
  1. Els lluitadors catalans per la llibertat seran finalment recordats a l’Alt Empordà
  2. València omple els carrers pel 25 d’Abril contra les agressions a la llengua i al país
  3. Commemoracions de l'assassinat dels germans Badia
  4. Tortosa acull el 23 d’abril una mobilització conjunta per la llengua amb el Correllengua Agermanat i Sant Jordi
  5. Les biblioteques de Barcelona convoquen vaga indefinida per denunciar precarietat i manca de reconeixement
  6. La tercera jornada del Correllengua Agermanat culmina a Lleida i Barcelona en un doble clam per la llengua
  7. 25 d'abril de 1707: 319 anys de resistència
  8. 90è aniversari de l’assassinat del germans Badia
  9. Un llampegueig de la història de les germanes Serra
  10. La Franja de Ponent s’incorpora al Correllengua Agermanat en defensa d’una llengua “en emergència extrema”
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid