La moció també sol·lictat que enviï una carta de protesta al TSJC, al Tribunal Suprem i a l'Audiència Nacional, reclamant que s'arxivi la causa oberta contra Joan Coma i la resta de persones i entitats investigades.
La moció de la Crida per Granollers-CUP exposa que l'escalada de la judicialització de la política a casa nostra puja un graó més amb la investigació de Joan Coma, regidor de Capgirem-CUP Vic, a qui han conduit a declarar davant l’Audiència Nacional de Madrid, essent el primer càrrec electe des de l’anomenada transició investigat per un delicte de sedició.
Segons es descriu en aquesta moció, la investigació s'obrí a instància d'una denúncia de l'ultradretà Josep Anglada, recolzada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional. Ismael Moreno, el magistrat que ha citat com a investigat Joan Coma, "el mateix jutge que va enviar a presó a dos titellaires per una representació a Madrid, o que ha ordenat la investigació de l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) per “delictes de sedició i rebel·lió”."
Per al la Crida per Granollers-CUP es tracta" d’un procés penal amb una clara connotació censora que pretén criminalitzar la protesta i legítima manifestació política, judicialitzant la lliure expressió i de posicionaments polítics. El més preocupant és que aquests fets no són aïllats. Formen part d'una “cultura de l'excepcionalitat” que s'ha anat imposant de forma persistent al llarg de la darrera dècada. La mateixa ”cultura de l'excepcionalitat” que el 1936 conduí els colpistes a acusar de sedició als republicans lleials a l’estat de dret. Una ofensiva dirigida contra l’independentisme ideològic, però que amenaça el dret de totes les persones a expressar-se en llibertat i a exercir la llibertat d'ideologia i de pensament. Un estat que persegueix les idees i els anhels polítics nega els principis més fonamentals de la democràcia."
