Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
"Barcelona no pot acollir un sol turista més sense vulnerar els drets de les seves veïnes"
29/07/2016 Entrevistes

Entrevistem a Berezi Elorrieta, membre del Grup de Treball de Turisme de la CUP - Capgirem Barcelona. Va participar en la redacció del programa sobre turisme de les anteriors eleccions municipals.

Militant de la CUP Casc Antic-Barceloneta. No és casualitat, ja que són uns barris que pateixen directament les conseqüències de l'especulació i massificació turística. A Ciutat Vella ha estat implicada en la lluita contra el Pla d'Usos, la privatització del Port Vell, la construcció de l'Hotel Rec Comtal, entre d'altres.

Participa a l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible des de la seva creació, justament com a representants de la CUP Casc Antic-Barceloneta.

A veure, quan llegeixis aquesta afirmació: «A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu», que n'opines?

(ens referim a l'afirmació de Tommaso Cacciari: "A Barcelona no sabeu què és el turisme massiu")

Quan vaig veure aquest titular al diari de seguida vaig pensar que s'havia tret de context... al Fòrum Veïnal sobre turisme vaig tenir l'oportunitat d'escoltar les intervencions dels companys de Venècia sobre la problemàtica que tenen allà amb el turisme (especialment amb els creuers), i realment posa els pels de punta. El que ens ha de preocupar, des del meu punt de vista, és que Barcelona segueixi els passos de Venècia. Ja hi ha mostres alarmants de què Ciutat Vella s'està convertint en un parc temàtic, un barri "aparador" completament al servei del turisme, que és precisament el que trobes al casc antic de Venècia. Una ciutat sense veïnes.

Anem al fons de la qüestió, quan parlem de «turisme massiu», estem qüestionant el model de turisme que impera i com tot plegat incideix al veïnat, no és així?

Efectivament, el fons de la qüestió és el model turístic, ara mateix caracteritzat per l'especulació i la massificació. Parlem d'especulació perquè tant el model turístic com de ciutat s'han basat en la privatització dels espais públics i l'acaparament del patrimoni comú, en el profit econòmic del capital en detriment de la població que pateix els efectes negatius d'una activitat turística depredadora (encariment de l'habitatge, soroll, substitució del comerç de proximitat per botigues elitistes...). També parlem de massificació perquè no acceptem que la solució sigui buscar un suposat turisme "de qualitat", aquesta és una distinció classista, és hora de parlar de decreixement en termes quantitatius.

"és hora de parlar de decreixement en termes quantitatius"
Perceps que l'actual govern municipal vulgui transformar aquest model en benefici de veïnat i també del turista o només vol reformar-lo?

BeC va accedir a l'ajuntament amb un programa prou ambiciós en l'àmbit del turisme, des del principi han sigut conscients que aquest era un camp de batalla important a molts barris i que el moviment veïnal s'estava fent fort en aquesta lluita. Hi ha hagut alguns intents de regulació del sector (PEUAT, ordenança de terrasses, etc), però no han anat a l'arrel del problema, se segueix buscant el "consens" entre els diferents agents socials i econòmics sense assumir que els interessos dels lobbies i els de les veïnes són irreconciliables. El negoci d'uns pocs es produeix a costa dels perjudicis de la majoria. Cal més valentia per enfrontar-se als interessos del capital.

Què en peses del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT)
Quan es va presentar el PEUAT amb un cert aire triomfalista, des de la CUP vam manifestar que era un pla absolutament parcial i insuficient. El PEUAT no regula el turisme, únicament els allotjaments, i és evident que la pressió turística als barris va més enllà de la quantitat de persones que hi pernocten. A més, el pla ja arrencava amb contradiccions i fal·làcies importants, parlava de "decreixement natural" al centre en un intent d'apropiar-se de les reivindicacions veïnals, quan en realitat aposta per seguir augmentat les places d'allotjament a nivell de ciutat i fer estendre el turisme com una taca d’oli. Ara la seva aprovació s'ha ajornat, i gràcies a l'entrada del PSC al govern i a les pressions de la resta de partits, és molt probable que el PEUAT acabi encara més descafeïnat. Serà una oportunitat perduda per posar fre a l'actual tsunami turístic
"és molt probable que el PEUAT acabi encara més descafeïnat"
Ara bé, Barcelona, urbanísticament ha esdevingut un aparador amb un reclam econòmic... generant un monocultiu... Com ho hem de fer per tornar al punt de partida?

Més que tornar, hem de construir un nou model de ciutat! Com? La resposta fonamental és que s'ha de pensar i construir la ciutat per a les veïnes, no per als lobbies turístics. La ciutat no es pot concebre com a una mercaderia que ofereix oportunitats de negoci. Per al canvi de model cal actuar en diferents sentits: primer, caminar cap al decreixement, Barcelona no pot acollir un sol turista més sense vulnerar els drets de les seves veïnes. Segon, que els barris que acullen turistes disposin de polítiques de prevenció i compensació dels efectes negatius del turisme, que promoguin la diversificació econòmica, protegeixin els espais públics i patrimonials i els ecosistemes del litoral. I per últim, cal que els guanys que genera el turisme arribin a les classes populars i siguin invertits en necessitats socials.

"La resposta fonamental és que s'ha de pensar i construir la ciutat per a les veïnes, no per als lobbies turístics"
Des del Grup de Treball de Turisme de la CUP, com afronteu aquesta problemàtica?
Com a Grup de Treball, hem treballat conjuntament amb les regidores per portar el nostre discurs a les institucions, no només la nostra lectura de la situació actual o de les iniciatives de l'equip de govern, sinó sobre tot les propostes de la CUP - Capgirem Barcelona en clau d'alternatives. Com a persones preocupades per les conseqüències del model turístic, hem treballat també des del carrer, participant en diferents plataformes veïnals o dins de l'ABTS. Vull afegir que més enllà del Grup de Treball, moltes assemblees locals de la CUP han fet (i estan fent) una feina remarcable a favor d'un altre model turístic.
Com es va crear l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible i qui són els seus objectius?

A Barcelona els moviments veïnals portaven temps posant en qüestió el model turístic. Fa una mica més d'un any, van donar el pas i les diferents entitats van decidir coordinar-se i treballar conjuntament a nivell de ciutat, en allò que desprès es diria ABTS. La idea era convertir-se en un contrapoder popular per defensar un nou model turístic basat en el decreixement i en un millor equilibri entre els beneficis i els greuges ocasionats per l'activitat turística. La primera acció va ser un escratxe al consorci público-privat Turisme de Barcelona, on el moviment veïnal va deixar clar que no permetria que els diners públics es destinin al benefici privat, que no tenia por de plantar cara als lobbies turístics.

Com va sorgir la idea de fer el 1r Fòrum Veïnal del sobre Turisme? Hi haurà continuïtat?

El Fòrum es va concebre com un espai de trobada per a les veïnes, de posada en comú de les problemàtiques que pateixen a causa del turisme i sobre tot de construcció d'alternatives. Era la primera vegada que s'organitzava un esdeveniment d'aquest tipus, amb una mirada veïnal i un discurs no triomfalista en torn al turisme. Més enllà de l'evident èxit d'assistència diria que el més interessant van ser els fruits, idees en clau propositiva sobre alternatives econòmiques al monocultiu turístic, protecció de l'espai públic, dels ecosistemes del litoral, sobre autoorganització... La idea és seguir generant espais de pensament col·lectiu, però sobre tot, la seva continuïtat ha de ser als barris i al carrer.

"La idea és seguir generant espais de pensament col·lectiu, però sobre tot, la seva continuïtat ha de ser als barris i al carrer"
Tornem a les declaracions de Tommaso Cacciari quan remarca que el veïnat de Barcelona està ben organitzat i té les eines per sortir-se’n. Com ho veus?
Ho ha demostrat. El propi naixement de l'ABTS com a espai de coordinació de ciutat va ser una fita extraordinària. En el darrer any ha anat creixent el nombre d'entitats adherides a l'Assemblea i ja són més de 30. Sens dubte s'ha convertit en un referent quan parlem de turisme a Barcelona, fins i tot per als mitjans oficialistes. El més interessant és que hi participen barris pràcticament de tota la ciutat, és un espai molt divers però que ha sigut capaç de mantenir un discurs unitari i coherent, i introduir la idea del decreixement turístic en l'imaginari col·lectiu. Aquest és el veïnat organitzat que va veure el company de Venècia, i que ha posat en guàrdia a partits, empresaris hotelers, restauradors, fins i tot al Port 2000. Borden, llavors cavalquem.
Valora
Rànquings
  1. Alhora i la CUP
  2. L'empresari gironí Josep Campmajó s'exilia arran del cas Tsunami
  3. Sant Jordi era guerrer...
  4. Acte antirepressiu de la Coordinadora Antimonàrquica de les Comarques Gironines (CACG)
  5. La “proposició de llei per la qual es regula la llibertat educativa”, del PP i VOX, empeny cap a la irlandització del valencià
  6. Ortésia Cabrera serà la cap de llista de les Terres de l'Ebre per la CUP
  7. Agustí Barrera: "...el seu legalisme burocràtic no els va permetre entendre que una declaració d’independència és un acte revolucionari"
  8. La CUP–Defensem la Terra presenta la llista per les eleccions del 12 de maig per la demarcació de Girona, afirmant que surten a guanyar
  9. «Saps què? Que llegint aquest tros de diari...»
  10. Sergi Saladié encapçala la llista electoral de la CUP pel Camp i les Terres de l'Ebre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid