La decisió del jutge Eloy Velasco de tornar a suspendre a Causa Galiza es basa en al·legacions com «la protecció de futures víctimes» o «conjurar la defensa social en l'evitació de la continuïtat delictiva». A més, s'acusa a Causa Galiza de difondre missatges contra la monarquia i l'Estat espanyol, així com de participar en actes públics sobre la història de l'independentisme gallec.
La confirmació surt a llum després de la compareixença el passat 8 de febrer de Joám Peres, representant legal de Causa Galiza, pocs dies després que va ser admès el recurs presentat per la defensa que va anul·lar la decisió de Velasco, argumentant la vulneració de drets humans que va suposar suspendre a Causa Galiza per dos anys, sense haver escoltat abans a l'organització.
Els nou independentistes, a través d'un comunicat, han valorat la decisió com «un disbarat judicial i polític destinat, exclusivament, a impedir que treballem políticament». A més, reiteren que Causa Galiza, que fa vida pública des de 2007, «va actuar sempre amb mètodes legals al servei del Poble Gallego i de la causa independentista», i argumenta que si «treballar en favor del dret d'autodeterminació i de la independència com a solucions estratègiques als problemes de desocupació, emigració, espoli territorial, assimilació, etc., que pateix Galiza és terrorisme, milers de gallegues i gallecs són també terroristes». Finalment, afirmen que mantindran els principis «patriòtics i socialistes» enfront d'una Espanya que no té «gens que oferir al poble gallec».
Operació Jaro, va començar la «cacera de militants»
El passat 30 d'octubre de 2014, l'Audiència Nacional espanyola ordenava la detenció en diferents punts del país de nou militants de l'organització independentista Causa Galiza, sota l'acusació de «integració en banda armada» i «enaltiment del
terrorisme». Vuit dels nou militants van ser traslladats a Madrid per ordre del jutge Eloy Velasco, qui va decretar la seva llibertat amb càrrecs i mesures cautelars, així com la suspensió immediata de l'activitat pública de Causa Galiza durant dos anys.
Al fort dispositiu policial que va treure a nou militants –un d'ells afligit d'una dolència cardíaca– de les seves cases a punta de metralleta per traslladar-los a Madrid, se li van sumar les veus de polítics del Partit Popular acompanyades de l'aparell mediàtic amb notícies i titulars sensacionalistes que vulneren drets com la presumpció d'innocència.
Un exemple més de com l'entramat polític, judicial i mediàtic espanyol treballa conjuntament amb l'objectiu de criminalitzar i destruir a la dissidència política, acarnissant-se amb els moviments independentistes i sobiranistes que qüestionen l'ordre
territorial de l'Estat espanyol.
Enfront d'aquesta nou context repressiu, el 24 de gener va ser convocada una mobilització nacional en Galiza «contra la il·legalització d'organitzacions polítiques i en defensa dels drets i les llibertats». Més de mil persones van acudir a l'anomenat a la capital de Galiza, Compostela, amb una àmplia presència de col·lectius i organitzacions polítiques, culturals, feministes i sindicals com la Conferència Intersindical Galega (CIG), Mulheres Nacionalistes Galegas (MNG), Central Nacional de Treballadors (CNT) etc., així com el suport d'organitzacions internacionals com Sortu, Askapena o la CUP.
En aquest sentit, ja en 2013 l'Organisme Popular Antirepressivo CEIVAR, després de conèixer la sentència que va dictaminar l'existència d'un grup terrorista en Galiza, Resistència Galega, i va imposar penes exemplars d'entre 18 i 10 anys de presó a quatre militants independentistes, alertava que aquesta condemna obria la «cacera de militants de tot tipus d'organitzacions que fins ara operaven legalment i que, a curt termini, poden ser etiquetades com a parts d'un suposat “organigrama terrorista”, il·legalitzades i perseguides».
Aquesta nova operació política, mediàtica i policial contra Causa Galiza suposa un nou salt qualitatiu en la repressió que enfronta l'independentisme gallec organitzat, doncs com apunta Joám Peres, un dels encausats entrevistat per Diário Liberdade, «es tracta d'un fet inaudit perquè, des de 1936, any en què el feixisme il·legalitza al Partit Galeguista, aquesta és la primera il·legalització que coneixem en Galiza».
