La Laia Estrada Cañón i jo mateix serem els dos regidors de la CUP de Tarragona a l'Ajuntament de la ciutat els propers anys. Hi ha hagut més de 4.000 persones que ens han votat i ens hem quedat a una cinquantena de vots d'aconseguir un tercer regidor. Els resultats són producte de la feina feta per un munt de gent tant al carrer durant els darrers anys com durant la campanya, una campanya que hem fet des de baix, des de la confecció del programa (amb més de 250 participants) fins a la concreció de les feines.
Per mi, votar no és donar la pròpia sobirania a ningú, tal com sovint ens repeteixen els opinadors del règim. Cap de les 4.000 persones que ens han votat ha de deixar de ser sobirana pel fet d'haver posat una papereta de la CUP en un sobre. Tot el contrari. La sobirania personal no ha de desaparèixer pel fet de votar i exercira-la és bàsic per tal que no desaparegui. De la mateixa manera que els elegits en una llista no som ni hem de ser els únics que ens encarreguem de fer política. Totes i tots en cada un dels moments de la nostra vida, hem de fer política, que és bàsicament l'exercici de les pròpies sobiranies, amb tant poca delegació com sigui possible.
Sense pujar fins dalt de la rama, també podem veure un procés electoral com un moment de confrontació d'idees i de formes de fer. I, en el nostre cas, també com una forma col·lectiva d'altaveu. En aquest cas, la CUP de Tarragona hem fet arribar propostes de transformació social a milers de persones, propostes que no són només reformistes sinó de trencament i de punt i a part en relació al règim producte de la Transició franquista, el que suposa un avenç inqüestionable en els moviments populars de la nostra ciutat.
Aquestes propostes no van soles, ja que alhora apostem per la radicalitat democràtica, per la decisió plena en tots els àmbits de la vida de les persones, i per un procés d'independència dels Països Catalans que posi en el centre la sobirania, les sobiranies. Sense renúncies, sense cap més renúncia, deixant clar que ens podem governar les persones, totes, sense delegacions i que votar no ha de ser delegar sinó solament una forma de mostrar confiança per algú que no ens representarà sinó que ens donarà veu sempre que li demanem, sempre que en vulguem tenir i sobre la qual tindrem poder de decisió i de revocació.
Cal trencar tòpics i a això anem, però alhora cal desallotjar corruptes i mafiosos de la gestió de la cosa pública, obrir la participació real en tots els àmbits de la vida (per participar cal que aquesta participació sigui decisòria) i desobeir la por per construir una democràcia que sigui tan inclusiva com sigui possible.
Algú dirà que tot això és pura xerrameca i tindrà raó si d'aquí a quatre anys no hem aconseguit omplir les paraules de continguts. A això anem i en això estem.
