Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Galeano-Günter Grass, el valor de la paraula
13/04/2015 Jordi Martí Font

Eduardo Galeano, Günter Grass... literatura gran, gran literatura que avui ha deixat de viure en el seu format més reconegut per la majoria dels humans, el de l'ésser viu que portava aquests noms, un i altre. Avui el format d'ésser viu ha deixat pas ja només al literari. Un i altre convertits només en llibres, paraules, frases... Un mal dia el 13 d'abril del 2015.

Günter Grass, un dels grans narradors alemanys del segle XX, tenia damunt seu la llosa d'haver participat en la seva joventut a les Waffen-SS, el cos de combat nazi. Ho va reconèixer el 2006 i per això una part de la intel·lectualitat europea deia que el seu lloc moral,la seva ètica, no tenia ja valor. És una opinió legítima però jo avui, quan llegeixo "El tambor de llauna" continuo veient-hi una forma de ser, escriure i proposar que són irreductiblement rebels. Grass va admetre el seu "error" de joventut i segons altres això sol ja el valida precisament per continuar exercint com a èticament irreprotxable. En tot cas, "El meu segle", l'altre llibre seu que a mi m'ha arribat endins, és un bon exercici d'anatomia humana sense cos, a partir de les actituds i les formes de fer dels humans que vivim damunt aquesta bola.

De Galeano només en puc dir emocions positives. Paraules i frases en ell em feien i em fan sentir emocions més enllà de la raó, allà on habiten els sentiments més profunds, però quan pel que fos poso la marxa enraonada, aleshores encara és millor. Per tant, només puc resumir-ne i dir-ne frases positives. Sé també que el seu mestratge ha arribat molt més enllà del que hom podria arribar a pensar, s'ha pintat en places i parets, ha esdevingut lema de carpetes i pancartes, veu dels que no tenen veu o més veu encara dels que en tenen i no la fan anar. Amb ell moltes hem crescut i ens hem fet grans, i fent-nos grans hem conegut personatges i maneres que ens feien més humans. De "Las venas abiertas de América Latina" al "Libro de los abrazos", Galeano era abans que res un periodista que pensava i no reproduïa les paraules del poder. Era, per això, llum il·luminadora però sobretot carícia que acarona i petons que besen, una abraçada de literatura.

Que la terra els sigui lleu. Nosaltres no renunciarem a ser complexos i a somiar bogeries.

Valora
Rànquings
  1. Arran i el SEPC irrompen a la seu de CCOO per denunciar el paper dels «sindicats grocs» davant la vaga general
  2. Mor Quim Mateu Barberà: el "Missatger" de l'independentisme dels anys vuitanta
  3. El sindicalisme combatiu convoca una manifestació alternativa per a la vaga general a Barcelona
  4. Guanyem Olot dona suport a la vaga general i reclama mesures municipals per millorar les condicions de vida
  5. El Sindicat de Llogateres crida els mitjans a secundar la vaga general i anuncia mobilitzacions arreu de Catalunya
  6. Estat Català publica les biografies de 120 participants en els Fets de Prats de Molló
  7. Catalunya Nord reivindica esborrar la frontera imposada pel Tractat dels Pirineus
  8. Més de 200 entitats es mobilitzaran a Móra d'Ebre contra l'especulació i en defensa d'un món rural viu
  9. Convocada una concentració unitària a les Corts per exigir la llibertat de les persones detingudes durant la vaga general
  10. La CUP reivindica l'estelada com a símbol de les lluites socials i nacionals dels Països Catalans
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid