Algú sap per a què serveix un rei? Algú ha conegut algun benefici –i no em refereixo als econòmics desigualment repartits- que genera un monarca qualsevol? Silenci absolut, absolut silenci. Bé, hi ha tot això de la Transició del final del Franquisme al començament del Postfranquisme, però això cada cop s’ho empassa menys gent... després hi ha l’heroica actuació de Sa Majestat pare avui jubilat la nit del 23 de febrer d’infausta memòria, però cada cop la corona se’ns fon més a la memòria amb el tricorni i el bigoti marca de la casa... reial. I ser fill d'un rei que va posar un dictador a dit no sé ben bé què deu tenir de bo. O sí que ho sé. Res, Tot ho té de deolent.
La resposta a la meva pregunta naïf de per a què serveix una majestat reial seria unànime si coincidissin, en el seu desenvolupament, una sèrie de condicionats: llibertat d’expressió, anàlisi científica i estalvi de paraules. Un rei no serveix per a res. Aleshores, com pot ser que al llarg d’aquesta lenta agonia de la immortal Espanya de Franco ningú no gosi donar-la en veu alta, encara que sigui fent una broma? Com potser que pare, fill i esperit sant siguin encara ara intocables?
És que potser no hi ha llibertat d’expressió? És que la realitat només es pot tractar en tertúlies i no pot ser diseccionada amb una mirada objectiva? És que les respostes només es poden donar de forma que sembli que no les donem i davant qualsevol tribunal la sintaxi es converteixi en la nostra virtual aliada?
Si un rei no serveix per a res, què fem, al segle XXI, pagant el sou d’un? On és l’intercanvi d’idees, la discussió, les opinions raonades o no, a favor i en contra, d’una institució que, com aquesta, ens comunica directament amb el masclisme, la violència, la societat de classes, la jerarquia i un munt més de merda que, fins i tot els demòcrates, diuen detestar. Doncs aquí és i no es veuen moviments de masses inquietants com per veure que ara fa el paper no acabi fent la mateixa feina de dropo que son pare. Si fins i tot fa uns anys li van posar un pis perquè guanyés en llibertat individual; un pis «parejo al de cualquier joven de su edad»... segons els mentiders de la tele i de les revistes de paper bo que viuen de lloar els poderosos i d’estendre la moral dominant. Sobren comentaris –i insults, que seria l’únic que ens deixaria descansats un cop descartat el reguicidi (perquè la violència militar no ens va, ja ho sabeu). I és clar, si aquest piset nou és, segons ells, com el de qualsevol altre jove de la seva edat, no és estrany que al pare tothom el consideri tan ‘campechano’. Només faltaria!!!, que a més de no fotre brot fos un murri.
Un rei no serveix per a res, ja ho sabem, però les obvietats d’aquesta mena les hem de recordar en veu alta perquè, si no, callant i tornant a callar, propiciem el clima general de silenci que fa possible l’extensió de la mentida. Ningú no és intocable, totes i tots hem de ser iguals en els drets i és evident que l’existència de la institució monàrquica impossibilita aquesta igualtat teòrica de què estava parlant. I dilluns passejarà pels carrers de Tarragona un rei, per tal que Espanya sencera aplaudeixi els Jocs del Mediterrani que s'hi volen fer. D'aquí a uns anys segur que tothom es preguntarà com podia ser que al 2015 un rei caminés per Tarragona i la gent, alguna i cada cop menys, l'aplaudís i li rigués les gràcies. Sortim de l'Edat Mitjana i no hi tornem més. mai més!!!
