Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Dones, Lluita Feminista i Independència
21/02/2015 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona

PER BLANCA SERRA PUIG, MEMBRE DE LA CUP BARCELONA

1.- És un fet que la veu de les dones i de les feministes ha tingut fins ara poca presència en l’actual procés sobiranista que està vivint Catalunya. Les dones amb consciència de tals tenim el nostre lloc i reconeixement en alguns dels espais col·lectius, però, en termes generals, no s’ha aconseguit visibilitzar les dones en el procés polític i social pel dret de decidir i cap a la independència´.

I no és que no hi siguem en les mobilitzacions polítiques i socials però no ha sorgit un lligam fort i durador entre la lluita pels drets de les dones i per la visió del món de les dones i per la nostra emancipació i la lluita per les llibertats de país i l’emancipació nacional. Potser ho ha impedit la masculinització de la política convencional, un món patriarcal que molt subtilment a vegades i de manera molt visible d’altres ens aparta dels llocs on es prenen decisions i on es fan els debats de futur. I no obstant totes -i tots – sabem que si hem de debatre sobre un país nou i sobre un país millor és absolutament imprescindible la nostra veu organitzada, ni que sigui pel gran pes que les dones tenim en sectors clau per als canvis a millor de la societat com són la sanitat i el sistema de salut, l’educació i el sistema d’ensenyament, la judicatura i el sistema de justícia, els serveis a les persones en tota la seva complexitat, inclòs el sistema de seguretat no basat en els exèrcits, l’ús i l’acció que es desprenen dels conceptes d’insubmissió, de resistències no violentes...

En definitiva estem acostumades a actuar molt sovint fora de la legalitat de la societat patriarcal, en el tema del matrimoni, de la maternitat, de l’acció política, : no vam accedir a l’educació superior fins fa quatre dies, no vam poder votar fins molt entrat el segle XX, encara ara no podem disposar per complet del nostre cos per dir si volem o no ser mares etc. etc. 

2.- La lluita per la independència dels pobles i en concret del nostre poble per a les feministes independentistes s’ha analitzat i s’ha viscut com una lluita contra un tipus de dominació, indestriable d’altres dominacions i per tant indestriable també de la lluita per alliberar-se d’aquesta dominació, per la llibertat, la igualtat i la justícia, per construir un món millor.

I aquesta triple dominació de gènere, social i nacional ha fet reflexionar les dones independentistes des de tres aspectes o punts de vista tal com va quedar reflectit en el seu dia en una publicació que es deia Dones en Lluita vinculada a l’esquerra independentista.

 Un punt de vista antropològic on el debat gira entorn al poder patriarcal on es defineixen els estereotips de la masculinitat, la feminitat, les orientacions sexuals; gira entorn al dret de decidir sobre el nostre cos, sobre la maternitat i natalitat, el dret a no morir pel fet de néixer dona com és molt notori a zones del món com la Índia, la Xina; gira entorn a la visibilització a través de la paraula, del parlar, del fer-se present amb la paraula, i fins en l’ús d’un llenguatge que no ens faci invisibles; gira entorn a la lluita contra tot tipus de violència dins de la parella, de la família, a la feina, als centres educatius, al carrer, en els locals i en les formes de diversió; inclou també el món tan complex de la prostitució i el tràfic de persones.

  Un punt de vista que abasta el món laboral: lluita contra la desigualtat, per la igualtat i la justícia; dret a un sou igual per una feina igual, dret al treball remunerat i al reconeixement dels treballs d’assistència a la llar i a la família mentre no hi hagi una igualtat compartida entre els membres del col·lectiu familiar o de qualsevol unitat de convivència.

  Un punt de vista polític i econòmic: es tracta sobretot d’invertir en les dones: una dona educada, ben informada aquí i a tot el món és un cercle familiar i comunitari més sa, més estable, més cohesionat, més pròsper, més lliure. 

3.-  En la lluita independentista i feminista al nostre país s’ha donat aquesta simbiosi entre emancipació nacional i emancipació social; si retrocedim al segle XIX, quan la lluita feminista i la lluita obrerista adquireixen categoria política i social trobem uns perfils que es van repetint fins i tot si les dones no són obreres sinó de la mitjana burgesia: en destacaria tres de perfils que qualificaria amb l’expressió “trencant motllos”: són dones que viuen i busquen una vida pròpia: és a dir que no les trobem exclusivament a casa fent vida domèstica, buscant marit i dedicades en exclusiva a la cura dels fills sinó que són dones que trenquen amb aquest estereotip i busquen altres horitzons, que en general són els horitzons que els ofereixen el treball sobretot industrial i la lluita sindical i política; pensem que a mitjans del segle XIX les dones constituïen el 40 % de la població obrera de Barcelona; el segon perfil és que són dones que valoren molt la formació, l’educació: tenint en compte que el 1900 el 80% de la població de la província de Barcelona, que era la província més avançada, era analfabeta, aquest perfil és importantíssim: eren analfabetes però per això mateix eren molt bones oradores i van aprofitar els avenços tecnològics com la ràdio d’una manera fantàstica, i van lluitar incansablement per tenir escoles nocturnes i biblioteques per a les dones i literatura d’entreteniment amb contingut social i feminista i per alliberar la canalla del treball infantil. El tercer perfil és la seva vinculació a l’activisme revolucionari de caire republicà i anarcosindicalista molt clarament català; l’emancipació de la classe obrera la lliguen clarament a una lluita antimonàrquica, anticlerical i per la república catalana. 

Hi ha dos exemples clars del XIX i el XX que són Isabel Vilà i Pujol (”Isabel 6 hores” li deien perquè va lluitar molt amb l’objectiu que les criatures només treballessin 6 hores!) La Isabel Vilà va acabar a Sabadell portant una escola racionalista per a nenes) L’altre exemple és la Teresa Claramunt i Creus.

4.- Ara que hi ha una lluita política i social entorn al país nou que volem, les dones hem de intervenir propositivament dibuixant el país de les dones que voldríem: Quins valors i quines xarxes de solidaritat i de lluita hem de protagonitzar i impulsar de cara a una futura República Catalana Independent? El trencament del sistema de dominació que suposarà l’avanç cap a la independència de la nació catalana no serà creïble per a les dones si no porta aparellat també un trencament del sistema del patriarcat i totes les seves imbricacions en aquells tres punts de vista que les independentistes plantegem: antropològic, laboral i polític/econòmic. 

Torno a repetir que les dones hem anat sortint de casa i ja no tornarem a casa: que som més del 50 % de la població i en el món postindustrial que vivim som essencials en el tractament de la salut, l’educació, la justícia i el dret,  les formes de representació política i de lluita.

La proposta dels feminismes, així en plural, és una altra concepció de la societat; és donar-li la volta a aquelles tres visions i aconseguir ser un grup fort, ple d’autoritat i credibilitat.

Aquest serà el contingut essencial de la proposta actual “la vaga de totes” a la qual les dones independentistes hi hem de ser necessàriament.

5.- I no es tracta únicament de procurar per la nostra nació sinó d’entendre que la nostra lluita forma part de la lluita internacional per un món millor: hem d’influir també en les polítiques de cooperació internacional; hem d’invertir en polítiques de pau, en la resolució de conflictes,; hem d’invertir en les dones, que són, com molt bé s’ha dit,(1) la sal de la terra.

 

(1) Text de l’Evangeli Mateu 5, 13-16

Blanca Serra resum de la col·laboració a la jornada “lluita feminista i independència”

a la sala d’actes de la UPF el 21 d’octubre de 2014

Valora
Rànquings
  1. Felip VI és rebut amb crits a Paiporta i acaba parlant amb un noi que porta una samarreta neonazi
  2. Reflexions de les causes i efectes d’una DANA
  3. "Panem et circences..." o bé una actuació criminal davant d'una tragèdia
  4. Jornades sobre "l'esquerra sobiranista avui" a Girona
  5. Manifestació el pròxim 9 de novembre a les 18:00 h, amb el lema: “Mazón, dimissió”
  6. Poble Lliure promou mocions als ajuntaments per denunciar la gestió del PP de la crisi de la DANA al País Valencià
  7. La Fundació Reeixida lliura la fotografia on s’immortalitza l’hora 0 de l’independentisme a l'Arxiu Nacional
  8. Pedro Sánchez salva a Mazón!
  9. Concentracions davant del consulat francès a Barcelona per exigir la llibertat l'Enric Duran
  10. El Consell de la República a 6 de novembre
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid