Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
L’independentisme podem guanyar
11/01/2015 Blanca Serra
Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona

Per Blanca Serra Puig, membre de la CUP Barcelona

Podem guanyar aquest any 2015 uns espais de poder popular nacional i municipal a tots els Països Catalans: això no és cap fantasia sinó que es deriva d’una anàlisi objectiva del que està passant aquests últims anys a les Illes, al País Valencià i al Principat de Catalunya: l’Estat Espanyol i amb ell tot el conjunt d’elements socials i polítics que l’han anat forjant i són a la base de la seva construcció ( i això desborda, evidentment, l’adscripció d’aquesta construcció només a una determinada classe dominant) està en franca crisi: s’ha convertit en un exemple de males pràctiques polítiques amb el desprestigi de la corona, dels tribunals Suprem, Constitucional i els Tribunals autonòmics, les fiscalies i tot el sistema judicial; els partits polítics i els sindicats lligats a la construcció de l’Espanya postdictatorial estan corcats per anys d’impostura i hàbits corruptes; el sistema financer començant pel Banc d’Espanya, i tot el sistema bancari i de caixes ha caigut estrepitosament enmig d’una marea de directius desvergonyits i caragirats només interessats a omplir-se les butxaques i pagar la seva impunitat amb els diners robats; tot això enmig d’una desprotecció social creixent de les classes treballadores, tant si tenen feina com si estan desocupats, amb casa o amenaçats de desnonament, amb sous mínims o sense cap prestació, amb salut o amenaçats de malaltia. Les retallades socials han acompanyat implacablement l’acumulació de guanys en mans d’uns pocs i no cal amagar el cap sota l’ala o sota les faldilles de la cancellera Merkel per atribuir les culpes únicament a la política de retallades que ens ve de la UE.

Evidentment amb el muntatge del sistema constitucional van refundar el vell Estat Espanyol repartint-se el pastís amb 17 autonomies perquè no hi pogués haver mai una construcció d’estat plurinacional ni es posés en dubte que el monstre de 17 caps era la nova Espanya “moderna i democràtica”; però, és clar, es tractava d’una impostura més.

Conten les històries i les autobiografies diverses que després de les primeres eleccions a la Comunitat Autònoma de Catalunya es van trobar el president Pujol i el seu amic Lluis Prenafeta tot sols i l’un va dir a l’altre: «Lluís, en aquests moments la Generalitat som tu i jo». Aquesta escena, revivida des d’avui, és molt i molt significativa: els dos personatges són ara mateix, en el punt de mira dels tribunals, sospitosos de diversos delictes relacionats amb el tràfic d’influències, el frau a hisenda i el blanqueig de diners de dubtosa procedència... i el muntatge de la CAC ha estat, en gran part, també un frau i una impostura: se’ns ha venut la CAC com una mena de miniestat en construcció, que, poc a poc, a base de peix al cove i de fer “la puta i la ramoneta”, segons expressions textuals dels seus protagonistes, ens havien de conduir a una nova situació política pràcticament de sobirania molt àmplia. I la realitat ha estat ben diferent: un ofegament econòmic brutal i continuat, un impediment sistemàtic al desplegament de les potencialitats de la llengua i la cultura pròpies, el foment de les diferències entre països catalans, un ús pervers dels tribunals sempre en favor de la recentralització i la retallada de competències i de diners...en definitiva, aquesta CAC i la CAV i la CAI han estat regals enverinats per a les classes populars dels Països Catalans.

És tota aquesta impostura que ha entrat en crisi profunda, crisi que pot ser la llavor d’un canvi profund també a favor del poder popular durant aquest 2015; i un canvi profund a favor de les classes populars tant al País Valencià com a les Illes i al Principat de Catalunya té cara d’un avanç de les forces sobiranistes compromeses amb els diversos països de la nació, un arraconament dels partits i forces lligades a l’unionisme espanyol i un acostament polític solidari entre països catalans; 2015 pot acabar dibuixant un panorama d’enfortiment de la nació completa, de canvis socials i polítics als pobles i territoris dels Països Catalans a favor de les classes populars a través dels cicles electorals de les eleccions autonòmiques i locals.

A l’independentisme català se li presenten una sèrie de reptes tàctics i estratègics a tots els Països Catalans que, repeteixo, podem encarar i guanyar si sabem llegir en cada territori quines són les necessitats socials i polítiques i quines són les aliances i els projectes que més ens convenen, tenint en compte que els projectes regeneracionistes de l’estat espanyol ja sabem on ens condueixen i el recorregut que tenen.

 Per exemple al Principat tàcticament és bo ara mateix fer costat/pressionar Mas perquè arrossegui fermament CDC i part d’Unió al bloc del SI; CDC i CIU ha tingut un paper cabdal en la construcció de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC) i, per tant, és objectivament important que aquest mateix partit o coalició es comprometi en el trencament i desballestament de la CAC. Van de debò o només és una maniobra manifassera de Mas? Probablement hi ha una mica de tot i depèn de nosaltres que vagi de debò i no pugui fer marxa enrere. Estratègicament i donada l’ encara poca maduresa del procés, probablement ara el que podem aconseguir en les diverses conteses electorals previstes és un canvi de tendència inapel·lable a les Illes i al País Valencià en favor del canvi social i de les forces partidàries d’una política pròpia no subordinada a l’estat i al Principat un pas decisiu també inapel·lable cap a la consolidació d’un procés constituent que, ja fora de la constitució espanyola, posi les bases socials i polítiques de la futura República Catalana independent.

Valora
Rànquings
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2019 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid