Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
2012- Mor Josep Lluís Pérez, militant d'EPOCA exiliat des de 1977

Mor Josep Lluís Pérez, militant d'EPOCA exiliat des de 1977

09/04/2012 Tal dia com avui

El 9 de març de 2012 Josep Lluís Pérez Pérez (Barcelona 1955) va morir a l'Estat d'Israel a causa d'un càncer a l'edat de 57 anys. Pérez va viure exiliat a Israel durant dècades, després que va haver de fugir acusat de formar part de l'anomenat Exèrcit Popular Català (EPOCA) el 1977 i de la mort de l'oligarca franquista Josep M. Bultó. Aquests independentistes no es van poder beneficiar de l'aministia general que va buidar les presons d'empresonats per causes polítiques perquè el ministre de l'Interior espanyol Rodolfo Martín Villa ho va impedir. Pérez havia format part del FNC (Front Nacional de Catalunya) i de l'Assemblea de Catalunya. També havia dissenyat cartells del FNC i va ser un dels promotors del llibre publicat i distribuït clandestinament de Josep Armengou “Justificació de Catalunya.” 

En Iaïr (o Yair) Puig, que és com es deia a Israel en Josep-Lluís Pérez (va arribar a Israel fent servir el nom de Lluc Puig), és enterrat al kibbuts Dvira, al nord de Beerxeva, que és on vivia. Va donar els seus llibres a la Universitat Hebrea de Jerusalem. El professor universitari Ariel Serra i la seva dona es van ocupar d'aquest llegat. L'ex-libris que ho diu és en català i en hebreu.

L'any 2012 en motiu de la mort del refugiat Josep Lluís Pérez l'històric independentista Robert Surroca va tramtre a Llibertat.cat una nota biogràfica en conèixer la mort del patriota exiliat a Israel, que reproduïm aquí:

El 9 de març va morir, a Israel, Josep Lluís Pérez; víctima d’un càncer a l’edat de 57 anys. Va néixer a Barcelona, a la plaça de les Olles, el 1955. Estudià Pedagogia a la Facultat de Lletres de la Universitat Central de Barcelona. Donava classes per a infants. Va ser guia de nois escoltes del Club d’Amics de la UNESCO. Estudia a Belles Arts.

El 1972, amb disset anys, s’afilia al Front Nacional de Catalunya. Va participar en l’Assemblea de Catalunya i va ser un membre actiu en l’organització de l’onze de setembre de 1976, el primer en llibertat, a Sant Boi del Llobregat.

El 1976, s’incorpora a l’Exèrcit Popular Català (EPOCA) passant a viure en la clandestinitat. L’u de juliol de 1977, va ser detingut junt amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusats per la mort de l’industrial Josep Maria Bultó. Brutalment torturats, entre altres, pels policies franquistes José Maria Calleja Peinado i David Peña Álvarez. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que, el novembre de 1977, surt en llibertat per l’aplicació de l’amnistia. Aquesta mesura de gràcia va ser impugnada pel govern espanyol –de la ma del falangista Rodolfo Marín Villa- i tot seguit retirada; motiu pel qual, els quatre companys, emprenguessin el camí de l’exili. Josep Lluís ho va fer a Israel on, posteriorment, va adoptar la nacionalitat; vivia en un quibuts amb el nom de Lluc Puig. Amb la prescripció del cas, el 1998, va fer diversos viatges a Catalunya per veure el seu pare tot i mantenir la residència a Israel on treballava de dissenyador gràfic.

Una recopilació del llibre de mossèn Armengou, publicat clandestinament, el anys 60 “Justificació de Catalunya” va ser feta per EPOCA, el 1978, editat clandestinament i repartit. La portada va ser obra del Josep Lluís, també el dibuix del full volant del FNC, de l’11 de setembre de 1973.

El dur i llarg camí de l’alliberament de la nostra Pàtria, ha fet que molts homes i dones, hagin patit en la seva carn i en les seves vides per aquesta causa: la nostra. Els que van triar la lluita armada, els millors, eren conscients del que això els podia comportar i van emprendre el camí amb decisió i coratge. En la mort d’aquest patriota català, amic i company, el nostre record i el nostre homenatge.

Valora
Rànquings
  1. Dos anys d’Illa: el fracàs també té còmplices
  2. Carles Rebassa rebutja amb un poema la invitació dels reis espanyols a Marivent
  3. La IV Trobada de Dones dels Països Catalans debatrà a Prada sobre feminisme i construcció nacional
  4. La 58a Universitat Catalana d'Estiu combinarà memòria, llengua, cultura i debat polític
  5. Marc Puigtió renuncia a ser el candidat d'ERC a Girona després de l'escàndol dels àudios, nou episodi d'una trajectòria marcada per la polèmica interna
  6. Poble Lliure recupera un cartell del MDT de 1986 i el vincula a la crisi migratòria de Sabta
  7. Casa Macià convoca unes jornades d'història pel centenari dels Fets de Prats de Molló
  8. Habitatge o caos
  9. Celebren la renúncia de Marc Puigtió i rebutgen qualsevol pacte amb l’extrema dreta
  10. Una proposta d'alcaldes planteja reforçar les vegueries, eliminar els consells comarcals i reequilibrar el territori
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid