Sortu, LAB i Ernai han presentat aquest matí a Bilbo les línies mestres del disseny de la Via Basca cap a la sobirania, una anàlisi que dóna continuïtat al document Zutik Euskal Herria i que a partir d'ara serà presentat a les bases de l'esquerra abertzale en barris i pobles per al seu debat. Així mateix, el document serà remès als integrants d'Euskal Pres Politikoen Kolektiboa (EPPK), segons informa NAIZ:
Després de la introducció a càrrec de Maialen Etxeberria, portaveu d'Ernai, han pres la paraula el president de Sortu, Hasier Arraiz, i la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, en castellà i euskara, respectivament.
"Sense esperar als estats, anem a decidir i construir el nostre propi camí, la Via Basca", arrenca el document que recull "les bases de l'estratègia de l'esquerra abertzale" per a la construcció d'"una Euskal Herria independent, socialista, euskaldun i feminista".
El primer punt és la "unilateralitat" davant la constatació que "els estats no volen cap solució democràtica". Aquesta unilateralitat xocarà "abans o després" en una "confrontació democràtica" amb "les legislacions espanyola i francesa". Per obtenir èxit en aquest repte serà necessari aconseguir "en el terreny de l'activació popular sinergies i nivells d'adhesió desconeguts fins ara. L'activació popular és el garant de la confrontació democràtica i la unilateralitat. Sense activació popular no podem desenvolupar com cal els altres dos pilars".
Al costat de les majories socials, l'esquerra abertzale es reafirma en la necessitat d'"una aliança política sòlida, així com una aliança sindical i social. És indispensable impulsar un treball compartit de caràcter tàctic, i en la mesura del possible estratègic, tant en les institucions com en altres terrenys".
Els pilars
A més d'explicar aquestes fites estratègiques, Sortu, LAB i Ernai han enumerat "els pilars" sobre els quals construir aquesta Via Basca o Euskal Bidea: la defensa dels drets socials de la ciutadania, l'idioma i la cultura, el sistema educatiu, els símbols nacionals i la territorialitat.
Respecte a aquest últim punt, les organitzacions de l'esquerra abertzale advoquen per "un plantejament flexible i que es pugui anar adequant, però freturós de tota ambigüedat. El primer repte serà impulsar el debat sobre l'estatus polític i fer propostes concretes en els tres marcs administratius actuals" des de "el solar comú del reconeixement d'Euskal Herria" i del «dret a decidir".
"Euskal Herria arribarà a ser una entitat política perquè la ciutadania així ho desitja i així ho decideixi. La ciutadania ha de decidir i la seva voluntat ha de ser respectada», conclou el document.
