Amb l'onada de calor que ha patit la major part de l'Estat durant l'agost, l'intens trànsit motoritzat que suporta la ciutat de València i el seu entorn i les temperatures elevades han provocat que es disparin els nivells d'ozó a la ciutat i la seva perifèria, sense que les autoritats locals i autonòmiques hagin adoptat les mesures legalment previstes per protegir la població, segons informa Ecologistes en Acció.
El matí del dilluns 18 d'agost passat, es va superar a l'aglomeració de València el llindar horari d'informació d'ozó troposfèric, establert per la normativa en 180 micrograms d'ozó per metre cúbic d'aire. Aquesta superació es va produir a les estacions de control de la contaminació Burjassot, Quart de Poblet i Bulevard Sud , on es van assolir respectivament 194, 220 i 195 micrograms per metre cúbic a les 11 del matí, amb una quarta superació a l'estació Bulevard Sud a les 4 de la tarda.
Prèviament, el dimarts 12 d'agost a l' estació Vivers es van registrar tres superacions del llindar d'alerta, establert per la normativa en 240 micrograms d'ozó per metre cúbic d'aire, entre les 10 i les 13 hores, aconseguint una concentració elevadíssima de 312 micrograms d'ozó per caràcter metro cúbic magnitud podrien deure's a fallades a l'equip mesurador, que fins ara no han estat notificats per les autoritats.
La previsió de la superació del llindar d'informació obliga les autoritats competents a advertir amb antelació les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica, com ara nens i nenes, persones grans, dones gestants o persones amb problemes respiratoris o cardiovasculars, que es protegeixin evitant a les hores centrals del dia i al capvespre qualsevol esforç físic. També heu d'informar sobre la previsió d'evolució de la contaminació, les àrees afectades i la durada de l'episodi.
Tot i això, ni la Generalitat Valenciana ni l'Ajuntament de València van difondre dilluns cap avís general a la població durant aquest episodi de molt elevada contaminació per ozó, per exemple a través dels mitjans de comunicació, incomplint la seva obligació legal i deixant desatesos el milió i mig d'habitants de la zona afectada. Es tracta d'una negligència greu dels governs autonòmic i local, obligats a informar d'aquestes situacions d'elevada contaminació.
Aquesta negligència se suma a l'incompliment per la Generalitat Valenciana de la sentència de gener de 2023 per la qual el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va condemnar el Govern autonòmic a elaborar i aprovar sense dilacions els plans per a les zones i aglomeracions afectades per superacions dels valors objectiu per a l'ozó, plans inexistents fins avui.
Per part seua, l'Ajuntament de València arrossega dos anys i mig de retard en l'adaptació del seu Protocol de mesures a adoptar durant episodis d'alta contaminació al Pla d'Acció Marc aprovat el juliol de 2021 per Govern central i comunitats autònomes, en aspectes tan importants com la consideració de l'ozó entre els contaminants regulats per aquest Proticolo.
En opinió d'Ecologistes en Acció del País Valencià, es reitera així l'escàs interès amb què les autoritats valencianes afronten la lluita contra la contaminació atmosfèrica per ozó, que costa cada any centenars de vides a la Comunitat Valenciana, davant la completa passivitat del Govern autonòmic. Una actitud irresponsable per la qual l'organització ecologista sol·licita l'elaboració i l'aprovació urgent del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire per a la contaminació per Ozó a la Comunitat Valenciana, així com l'actualització del Protocol de mesures a adoptar durant episodis d'alta contaminació de l'Ajuntament de València, que omet la contaminació per ozó. Així mateix, Ecologistes en Acció exigeix a la Generalitat Valenciana que compleixi la seva obligació de mantenir informada la població, garantint el dret a la salut.
L'ozó troposfèric, també conegut com a ozó “dolent” per contraposició al de l'estratosfera, és un contaminant secundari produït per la reacció entre el diòxid de nitrogen i els hidrocarburs emesos pels automòbils i algunes indústries com les centrals termoelèctriques, en presència d'elevada radiació solar. Per inhalació, provoca irritació dels ulls i les vies respiratòries superiors, un increment del risc de malalties respiratòries agudes (asma, MPOC) i reducció de la funció pulmonar, així com l'agreujament de patologies cardiovasculars.
L'Agència Europea de Medi Ambient ha estimat entre 700 i 1.200 les morts prematurs a la Comunitat Valenciana durant el 2022 produïdes per l'exposició a nivells d'ozó com els registrats dilluns a l'aglomeració de València. L'ozó, a més de per a les persones, és també tòxic per a la vegetació, danyant els boscos i reduint la productivitat dels cultius.
