Pel futur de Catalunya calen pagesos a la terra

Que en aquest país nostre ens estem quedant sense pagesos, és una evidència inqüestionable: tenim una població agrària molt envellida i les perspectives de futur pels joves -i no tant joves- són, en la majoria dels casos, ben poc optimistes. Més enllà dels típics i tòpics que és una feina dura i esclava (que ho és), que no tenim vacances i que acabem fent més hores que un rellotge per arribar enlloc, hi ha una clara mancança de voluntat política i social per tal que en aquest país hi continuïn havent pagesos. Massa sovint, per espolsar-nos responsabilitats, diem allò que ja comença a ésser tant suat “que tot es culpa de Madrid”, un argument més o menys cert, però que vol amagar una realitat. I és que la classe política i el moviment sobiranista no entén el sector agrari com a un sector estratègic i de país, i es posa en evidència que en un futur escenari polític, si assolim la independència nacional, els pagesos d’aquest país, en el millor dels casos, ens quedarem com ara, és a dir, condemnats a la marginació social i a la ruïna econòmica.

Tot el complex món del sobiranisme, en els darrers temps, ha crescut molt i de pressa, i aquest fenomen és més degut a l’arrogància i a la supèrbia de la casta espanyola, que no pas a les conviccions pròpies de país i nació, mancança que acabarà condicionant el procés i serà determinant a l’hora d’assolir o no els objectius polítics. El procés sobiranista ha generat expectatives i il·lusió a una part molt important del poble català, i és que l’estat espanyol no ens respecta, no funciona i és, en essència, irreformable.

Ara bé, entenc que el procés català ha d’anar molt més enllà d’un simple canvi de banderes i de tenir la possibilitat de disposar dels recursos econòmics que es generen a casa nostra. El simple fet que la Generalitat disposi d’estructures d’estat no implica necessàriament que aquests recursos siguin destinats per a garantir la justícia social, la cohesió territorial i la construcció nacional. És de prioritat absoluta que les organitzacions polítiques i socials que donen suport el procés elaborin propostes concretes per a garantir i fomentar el sector agrari, ramader i forestal, ja que aquest és indispensable per a gestionar el territori i disposar de productes alimentaris de qualitat.

Cal que comencem a encarar els reptes que tenim davant com a societat i com a país amb maduresa i responsabilitat. Si aquest país no funciona, també es per responsabilitat nostra.