Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
La llengua com a mantra per colar la LEC
23/05/2013 Toni Rico

El passat 9 de maig vam viure una jornada de vaga en el món de l’educació contra la LOMCE, també coneguda com a Llei Wert. Una reforma del món de l’educació que atempta frontalment contra els mínims que serveixen per garantir una educació pública i de qualitat. En el cas d’un territori com Catalunya –al País Valencià i les Illes ja se n’encarreguen els governs autòctons de destruir-ho- fins i tot atempta contra el model d’immersió lingüística i, per tant, la possibilitat que tot l’alumnat acabe la seua escolarització obligatòria amb un nivell òptim de llengua catalana i castellana.

Tot el professorat que vam fer vaga l’assenyalat dia teníem molt clar que, en el cas català, aquesta vaga també es feia per anar contra la LEC i les retallades que estem patint. Sembla ser que la senyora Irene Rigau i els mitjans de comunicació, públics i privats, que li riuen les gràcies, no. La notícia que TV3 va donar el mateix migdia sobre la vaga donava la sensació que gairebé era Rigau qui encapçalava la protesta contra la LOMCE, qui representava els mestres, professors i estudiants en lluita. La notícia era una barreja de surrealisme i propaganda a l’estil Goebbels però en versió “paambtomatera”. I sobretot era un insult a la intel·ligència de tots aquells que havíem decidit fer vaga i perquè patim dia rere dia la gestió de Rigau.

El tractament de la notícia de TV3, però, no era altra cosa que l’avantsala del relat que CiU i Rigau han intentat colar des que Wert es va inventar la LOMCE. Aquesta llei no és altra cosa que la traducció al castellà de la LEC, ni més ni menys. L’única diferència entre la LOMCE i la LEC és la llengua que es fa servir, tant per al articulat com per a fer classe a les aules. Rigau, però, no vol que això se sàpiga i utilitza només el mantra de la llengua com a únic fil conductor per anar contra el senyor Wert i el seu cop d’estat legislatiu en matèria d’educació. La privatització de l’escola pública és una tendència que tots els il·luminats pel neoliberalisme estan duent a terme allà on prenen el poder. Un enlluernament per les polítiques de privatització que es van iniciar amb el govern tripartit amb l’aval del PSC i ERC i que ha continuat CiU de manera apassionada.

Per què, doncs, Rigau només parla de llengua i amaga que la resta de l’articulat de la LOMCE és el seu model d’escola? És evident que encendre la flama de la identitat dóna vots darrerament a Catalunya com mai ho havia fet. Posar la llengua en la primera línia de foc és una bona forma d’aglutinar al teu voltant suports que d’altra manera no tindria. El mateix fa el PP en l’àmbit espanyol però a la inversa. Mentre parlem de llengua ens despisten i privatitzen la gestió dels centres públics, retallen plantilles, es carreguen els interins, ens colen la religió a l’escola com matèria avaluable –oi que CiU no hi diu res al respecte?-, tanquen escoles, etc. I no dic que l’atac frontal a la llengua catalana no s’haja de combatre. I tant que s’ha de fer. Ara bé, al mateix nivell que la resta d’improperis que representen tant la LEC com la LOMCE. L’escola en català, clar que sí, però també pública i de qualitat.

Valora
Rànquings
  1. La campanya per convertir Via Laietana 43 en un espai de memòria compleix cinc anys de mobilitzacions
  2. Neix 'Ràfec', una nova revista d'història social i cultural des de la perspectiva materialista
  3. Josep Termes rebutja identificar nacionalisme i burgesia en una entrevista a Canigó de 1975
  4. Sis mesos després, el cas de les Festes de Tardor torna al carrer: nova concentració per exigir responsabilitats polítiques
  5. 13 anys sense en Toni Lecha
  6. «El número de clients que té “la Caixa” a Catalunya és minso en relació al de l’estat espanyol»
  7. Cinquanta anys després de la mort de mossèn Armengou, Reeixida, l’Ajuntament de Berga, el Casal Panxo i l’ANC homenatjaran la seva figura
  8. Vic acull la cinquena presentació de "La revolució pendent" amb una exposició sobre la memòria combativa i la confrontació
  9. Testimoni llegit per Ignasi Doñate i Sanglas davant l’edifici de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona
  10. Poble Lliure i La Forja rebutgen un front d'esquerres amb ERC, els Comuns i la CUP i aposten per reforçar l'independentisme rupturista
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2026 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid