Aquest nou opuscle, després de la publicació durant els darrers anys d'altres opuscles similars per a la formació i el debat, té com a objectiu, segons el text, que sigui "llegit com un resum de diferents consideracions de la nostra organització al voltant de la Ruptura Democràtica per la Independència i de l’ANC, des del punt de vista de l’Esquerra Independentista."
L'opuscle conté una Introducció i va seguit de l'apartat "L’Estat català independent, una República" i deixa clar que "el futur Estat català que necessitem i que representa més clarament els anhels del poble ha de ser una República."
El segon apartat amb el títol "Una República del poble" desplega els eixos programàtics per a una República catalana democràtica, en què es destaca la efensa dels drets socials i polítics, la nacionalització de la banca i la suspensió del pagament del deute públic generat per l’activitat especulativa i la política monetària del BCE, així com la sobirania econòmica i monetària.Unes mesures que es complementarien amb la nacionalització dels sectors estratègics: energia, aigua, transports,
indústria farmacèutica, gran petroquímica i comunicacions. En aquest sentit, també es defensa els serveis públics com a espai del benestar, la renda bàsica universal i la reducció de la jornada laboral. També inclou subapartats en referència a la soberania cultural i lingüística, així com la defensa dels drets socials i polítics.
L'apartat número 3 "Una República de la Nació Catalana" gira a l'entorn de la construcció d'aquesta futura República independent, que "ha de ser una república federativa concebuda perquè pugui incorporar el conjunt dels Països Catalans."
En els apartats posteriors, com "El camí de la Independència. Base social, potencialitats i entrebancs" s'analitza la situació actual de la lluita independentista, que es concep com "una última part del trajecte que pren la forma d’una ruptura democràtica que és sobretot el resultat de l’acumulació d’esforços de nombrosos lluitadors i lluitadores per una democràcia participativa i col·lectiva, al llarg dels darrers decennis." En aquest apartat s'analitzen les dificultats i les contradiccions d'aquest procés, i s'exposen els eixos programàtics de l'ANC.
Un darrer apartat, també d'anàlisi, amb el títol "L’Esquerra Independentista i l’ANC", exposa i aclareix el que des de l'MDT es considera que hauria de ser la funció pròpia de l’Esquerra Independentista al si de l’ANC. Aquesta organització destaca que "cal tenir clar, doncs, que l’Esquerra Independentista en el seu conjunt no es pot desentendre políticament, de cap manera, dels àmbits en què s’està dirimint la ruptura independentista i el marc general del nou estat independent. L’Esquerra Independentista i la CUP (com a referent polític de masses) no es pot permetre el luxe de mantenir una actitud aristocràtica envers el poble en el moment de consciència i d’organització en què es troba, no sols per tal de no caure en la marginalitat social i política sinó sobretot perquè la ruptura independentista és una de les poques oportunitats de modificar el marc polític en l’entorn en què ens trobem."
