Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
Mallorca i el país
05/01/2013 Documentació

Tant el govern de Rajoy, com el de Bauzá, duen a terme, a les Balears, una autèntica ofensiva contra la llengua i la cultura catalanes, la convivència pacífica i la identitat nacional dels mallorquins. El PP ha romput, idò, el consens lingüístic que, durant més de 25 anys, havia mantingut amb la resta de forces polítiques. Des del ministeri d'Educació, s'impulsen polítiques educatives no per millorar la qualitat de l'educació, sinó per eliminar les identitats nacionals, culturals i lingüístiques catalana, gallega i basca, amb un ministre que mai no ha fet feina dins una aula i que és un dels braços armats, ideològicament parlant, d'un instrument nacionalista espanyol tan radical i excloent com la FAES. La seva reforma, al marge de la comunitat educativa, és recentralitzadora, perquè ens lleva competències autonòmiques; és uniformitzadora, perquè no respecta la diversitat lingüística i cultural dels pobles de l'estat, i és privatitzadora, perquè pren mesures que no ajuden el sistema públic i no solucionen el problema de l'alt índex de fracàs escolar.


L'existència d'una constitució desigualitària pel que fa a la regulació dels drets lingüístics de les diferents llengües de l'estat, cap de les quals no hi apareix esmentada, permet sentències contràries a la normalització de l'ús del català. En comptes d'ajudar a la seva recuperació, després d'èpoques de persecució i repressió, el que fan és donar continuïtat a polítiques de genocidi cultural, sota aparences falsament democràtiques. El govern Bauzá, en un any i mig, ha atacat els tres pilars fonamentals de la normalització lingüística. Primer, ha eliminat mitjans de comunicació en català, amb el tancament de RTV de Mallorca, ha castellanitzat IB3, que ja no es veu al Principat, i ha eliminat les ajudes a la premsa forana i a les publicacions en català. Després, ha modificat la llei de la funció pública per llevar el requisit del coneixement del català als funcionaris i, oficialitzant Mahón i Palma de Mallorca, ha canviat els topònims per escriure'ls en castellà: “per donar llibertat”, diu ell. Finalment, ha començat a canviar el model lingüístic escolar, amb la implantació de la lliure elecció de llengua del primer ensenyament per part dels pares i mares, –que li ha sortit foradat, perquè el 87% de famílies ha triat ensenyament en català– amb la regulació d'un nova normativa que deroga el decret de mínims que establia que, com a mínim, el 50% de l'ensenyament s'ha de fer en català. El PP de Bauzá vol impossibilitar que es pugui fer immersió lingüística, cosa possible a les Illes Balears amb el consens de la comunitat educativa de cada centre, i avui activa a la majoria de centres d'infantil i primària. Ha tret, novament, les Balears de l'Institut Ramon Llull, i ha privat així de la projecció exterior els nostres creadors culturals i, des del Consell Insular, ha fet tancar l'Espai Mallorca de Barcelona, única finestra oberta de la nostra producció cultural fora de les Illes.

La resposta social a tots aquests atacs s'ha donat a totes les illes i des de totes les organitzacions i entitats que treballen per la llengua catalana. Els llaços quadribarrats, lluint a les solapes de la roba de la gent i exhibits a les façanes de centres educatius, són la millor expressió que el poble de Mallorca no adopta una actitud passiva davant l'agressió que pateix. Els mestres, en particular, però també el conjunt de la ciutadania, han reaccionat amb claredat i fermesa, tot i les mesures repressives legals que persegueixen drets bàsics d'expressió i manifestació. La nostra cultura clàssica i contemporània, la nostra llengua i els nostres referents personals, aquells que ens identifiquen davant altres cultures i altres pobles, no són altres que la llengua i la cultura catalanes. Ausiàs March, Joanot Martorell, Bernat Desclot, Maragall, Verdaguer, Riba, Carner, Rodoreda, Espriu, Martí i Pol, Foix, V.Andrés Estellés, Raimon, Al Tall, no són mallorquins, però són nostres, perquè pertanyen a la mateixa cultura que la nostra. I Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Alcover, Costa i Llobera, M. Antònia Salvà, Blai Bonet, J.M. Llompart, Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya o Antònia Font són noms sense els quals la cultura catalana no seria completa. Com no ho seria la llengua sense Mossèn Alcover o Francesc de B. Moll. Mallorca, idò, comparteix una mateixa cultura amb el País Valencià, Catalunya i les altres illes, precisament perquè formam part de la mateixa nació cultural.

Davant aquesta ofensiva repressiva, duita a terme pels governs del PP, tenim ben clar que la nostra nació cultural només serà possible en el futur si, amb el temps, esdevé també la nostra nació política, en un estat independent que respecti i articuli la nostra diversitat interna.

Avui, aniversari de l'entrada de Jaume I a Ciutat de Mallorca, més d'un centenar de mallorquins i mallorquines ja hem format l'ANC-Mallorca, perquè tenim clar el nostre objectiu: ser el que som, en el nostre propi àmbit nacional. No només per assegurar el futur de la llengua, sinó també el nostre benestar material, el creixement econòmic, la igualtat d'oportunitats, la qualitat de vida. Volem contribuir a construir país, tenint ben present que el que passa en una part del territori afecta la resta de la nació i, sovint, pareix com si, des de Catalunya, no es vegi més enllà de les seves quatre províncies. Des de Mallorca, feim el pas pel país, per la totalitat de la nació catalana. El país, però, també fa el pas per Mallorca?

Magdalena González, coordinadora. Beatriu Defior, secretària. Bartomeu Adrover, tresorer. M. Antònia Font, vocal. Pel Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca.

 

Valora
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid